tag:blogger.com,1999:blog-51714126071346661192024-03-14T00:28:50.069+01:00BitVcola - Opinió, crítica i contra-culturaNotícies
Opinió
Crítica destructiva
Fikisme
Videojocs
Anime
Manga
Cinema
Comics
Marc VendrellV de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.comBlogger22125tag:blogger.com,1999:blog-5171412607134666119.post-80345823771715881232011-06-16T13:23:00.023+02:002011-06-17T12:41:11.421+02:00A d' acampada<div style="text-align: left;"><i>Mirem-ho amb perspectiva</i></div><div><br /></div><div>Els aconteixements dels ultims dies em fan reprendre aquest blog que enarbora la bandera pirata i en el seu títol s'hi llegeix opinió crítica i contra-cultura. Doncs bé no em sentiria legitimat si no parlés del que ha passat amb l'anomenat moviment d'indignats, moviment 15M, acampadabcn o com cony li volgueu dir.</div><div><br /></div><div><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIOgqcChW1soHh9ULKmP5f1qOOVmAiR3rEhbUlp4_WBNtkLEhrfFXpCrugz3mW_FHHKMwr1ByxON-A8r157dn-JWOVbKNYZ0X0XAR23dnmy8K5jsoPoqxMmYzHHnd-xui0aB_KH663XHcL/s1600/nobody-expects-the-spanish-revolution.jpg" style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 500px; height: 375px;" border="0" alt="" /></div><div><br /></div><div>Ja de bon principi és difícil de trobar-li un apel·latiu a aquesta massa enorme i informe de gent que aquests dies s'ha unit per queixar-se de la situació econòmico-político-social. Tan espontani ha estat el sorgiment d'aquest crit de queixa que a tothom ha agafat per sorpresa. Els primers sorpresos segurament els propis indignats, seguits de ben a prop pels polítics i els seus mitjans de comunicació generalistes que, sobretot els primers dies, van estar absolutament desorientats sense tenir ni idea de per on anirien els tiros. </div><div>I és normal que a una setmana de les eleccions tots els polítics (i els seus mitjans de comunicació) es posin força nerviosos. És com quan organitzes una barbacoa pel diumenge amb els amics i el divendres anuncien que igual diumenge plou... Uns van intentar polititzar l'esdeveniment, fins que algú amb una mica de llums es devia enrecordar de les eleccions del 14M de 2004 i li va dir que millor tanquéssin la boca... Uns altres van intententar, i segueixen intentant, desprestigiar-lo. Que si són una colla de perroflautes pollosos, que si són violents... Però la realitat és que la indignació respecte l'statu quo és tan gran que el grup és molt heterogèni, tot i que hi abunden els joves, primer perquè són els qui tenim més temps lliure (40% d'atur juvenil...), i segon perquè són els únics que ténen collons de dormir durant un mes en tendes de campanya.</div><div><br /></div><div>Els primers dies podies passejar per la plaça de Catalunya llegint creatives pancartes i veies com aquí i allà sorgien interessantíssimes converses i discussions sobre els problemes i les injustícies que afecten el nostre estimat i insubstituïble sistema econòmic. Joves, mitjana edat i iaios i iaies. Gent parlant amb altra gent de com millorar les coses. Si això no és democràcia, no sé què és.</div><div><br /></div><div>Vaig fer un video aquells primers dies intentant copçar l'ambient que es respirava a la plaça:</div><div><br /></div><div><iframe width="560" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/TJL20G2ztIQ" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></div><div><br /></div><div>Els antics grecs, que van ser els que van crear la democràcia més o menys com s'entén avui en dia, anàven a la plaça (Àgora, en grec) de les seves ciutats-estat a parlar, discutir i aprendre sobre política, ciència i altres afers de la vida. Així és com van sorgir pensadors com Aristòtil, Socrates o Plató, i així és com van néixer la filosofia i la ciència. </div><div>Els grecs tenien una paraula que significava "anar a la plaça a veure què xerren", que per suposat no té traducció al català: "agorazein". Ni al català ni a moltes altres llengües actuals perquè això ja no es fa. </div><div>La democràcia, interrompuda des de l'Imperi Romà fins a la Revolució Francesa ha seguit la seva pròpia evolució i ens ha portat a un punt en què el poble ja no és amo de la seva veu i els suposats representants no representen res més enllà que el que dicten els mitjans de comunicació a la opinió pública, mitjans que estàn controlats per grans lobbies de poder (grans empreses, multinacionals, bancs, caixes...), que també financien i estructuren les cúpules dels grans partits polítics. Donguem-nos compte de la trampa en què vivim.</div><div><br /></div><div>Als pocs dies a la Pl. Catalunya s'havia format una organització del campament sense precedents, s'havien format diferents comisions i, mitjantçant donacions anònimes de gent que simpatitzava amb el moviment, aquest creixia en mitjans, es donàva de menjar a tothom i s'aconseguien equips de so cada cop més potents per a que les assamblees es sentissin fins a l'altra punta de la plaça, ja que els megàfons quedàven escassos, per la ingent quantitat de persones que hi assistien.</div><div><br /></div><div>Gent de l'àmbit cultural i diferents personalitats han expressat el seu recolzament públic al moviment.</div><div><br /></div><div><iframe width="425" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/PE-kcBDhiDw" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></div><div><br /></div><div><iframe width="425" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/ncXLR2ezUug" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></div><div><br /></div><div>Els polítics, preocupats, només poden tenir una estratègia. Desprestigiar el moviment per a que la opinió pública no se'ls giri en contra. D'altra manera estarien perduts. </div><div><br /></div><div><iframe width="560" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/Pcb2ehsIGmY" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></div><div><br /></div><div>En veure que l'ús de la força contra els 200 acampats a la Puerta del Sol del 15 de maig a la nit, només va servir per a propiciar que al dia següent s'hi presentessin 2.000 persones, i al divendres següent 20.000 (noti's la progresió geomètrica), a Pl. Catalunya els polítics havien de buscar excuses per a desallotjar la plaça: netejar-la perquè estava molt bruta, doncs tothom sap que els perroflautes són uns bruts; i la celebració a Canaletes de la final de la Champions que el Barça era a punt de guanyar. Al final no va quedar gens clar quin dels dos motius va ser l'oficial.</div><div><br /></div><div>Per començar la plaça no era tant bruta com es pintava, sobretot perquè els suposats perroflautes la netejaven diàriament. Tot i així una neteja professional no estava de més. </div><div><br /></div><div>Maria de la Pau Janer, la diva més maca i amb l'accent més sexy de la cultura catalana, expresava a Els Matins de TV3 el seu recolzament al desallotjament de la plaça, doncs si bé creia que la gent que hi havia acampada esgrimien l'argument de que si la plaça era pública bé hi podien estar, deia que ella també hi havia de poder passejar... Com si els acampats impedissin el trànsit de la gent per la plaça... tot el contrari!! De fet, Maria de la Pau, tant de bo haguéssis vingut a passejar-hi, així haguéssis vist que la plaça no era tan bruta, i haguéssis pogut expressar les teves opinions amb coneixement de causa.</div><div><br /></div><div>I l'argument de retirar materials perillosos de cara a que els eixelebrats seguidors del Barça els utilitzessin, es podia solucionar per la mateixa organització de l'acampada, tal com es va demostrar a posteriori. </div><div>En no sé quin programa de televisió van dir que s'havien de retirar materials perillosos com les varilles de ferro de les carpes o les bombones de butà de la cuina improvitzada de cara a la celebració de la Champions; jo no vaig poguer deixar d' imaginar-me una colla de seguidors del barça picant amb les vares de ferro a la bombona de butà fins que rebentàven tots xD.... va home per favor...</div><div>Jo, que vaig assistir a les assemblees els dies anteriors, veia com gent prenia la paraula i parlava del que s'hauria de fer el cap de setmana amb el tema de les cel·lebracions Barça i que inclús es podia aprofitar per netejar la plaça pels serveis de neteja de l'ajuntament. Això els propis acampats!!</div><div>El senyor Puig i la colla de polítics responsables del que va passar el divendres 27 de maig, tot el que havien de fer era anar a parlar amb calma amb els acampats i plantejar-los els problemes. Però no, es van presentar a netejar amb noséquants efectius d'antidisturbis, cadascún amb el seu corresponent escut i la seva porra. No sabia que es necessitàven pistoles de bales de goma i un helicòpter de la policia per a netejar la plaça.</div><div><br /></div><div><iframe width="560" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/UJ0Ud_toBO4" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></div><div><br /></div><div><iframe width="560" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/44GGG8KN05o" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></div><div><br /></div><div><iframe width="560" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/GSXixR16rmY" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></div><div><br /></div><div>Encara em falta veure alguna imatge on es vegi com va ser possible que sortissin 37 suposats mossos d'esquadre ferits... com no fos per colze de tenista...</div><div><br /></div><div>Jo el màxim que vaig veure era gent llançant flors als policies i aquests responent amb les porres amb tota la ràbia. I després gent assentada al terra rebent cops. I després gent amb fotocòpies on hi posava "No a la violència" van avançar amb les mans aixecades i érem tants que vam fer fora els antidisturbis de la plaça, sense cap tipus de violència per part nostre.</div><div><br /></div><div>Si voleu saber què penso, l'objectiu d'aquella "neteja" era destruir i confiscar tota la infraestructura que hi havia muntada per minar la moral dels indignats i per recopilar informació que es podia trobar en els disc durs i ordinadors que utilitzàven a l'acampada. </div><div>Més tard parlant amb diferents membres de la comissió de comunicació amb qui vaig tenir contacte em van expressar les mateixes sospites, i que s'havien encarregat de fer còpies de seguretat de lo més important la nit anterior, la qual cosa indica la presència d'informació significativa en aquells disc durs, un dels quals per cert, era cedit per un colega meu, que juntament amb un còmic de v de vendetta que tenia a la tenda de campanya no podrà recuperar... doncs resulta que el material confiscat només podia anar a ser recuperat uns dies més tard ¡¡amb la presentació de la factura de compra!! tenint en compte que la majoria de material era cedit... va ser un atracament en tota regla.</div><div><br /></div><div><b>Què s'ha aconseguit?</b></div><div><br /></div><div>L'acampada ha estat un cop de puny sobre la taula, un "compte polítics que veiem a què jugueu i com ens encabronem hi hauràn ondonadas de ostias aqui eh?"(estic parlant en sentit figurat, doncs el moviment rebutja qualsevol tipus de violència)</div><div><br /></div><div><iframe width="425" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/iqhhIr-XsU0" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></div><div><br /></div><div>Els primers dies van haver-hi ja algunes veus crítiques amb el moviment, incluïts alguns polítics, que deien que només ens queixàvem i no aportàvem solucions. </div><div>Quins collons com si en tres dies es pogués solucionar el percal que ens ténen muntat... Com si tanta gent parlant amb megàfons que ni ens sentiem d'una punta a l'altre poguéssim arreglar el món en tres setmanes... com resava una de les moltes pancartes que s'han pogut veure aquests dies: "POLÍTICS. NO HEU ENTÈS RES". </div><div>No sóm nosaltres els qui ho hem de solucionar. Us estem dient que sou vosaltres, els nostres suposats representants els qui ho heu de fer millor. És un crit d'atenció dirigit en moltes direccions, però especialment a la classe política!! </div><div>Tot i que hi ha hagut assamblees i hi ha hagut propostes i s'han redactat manifests i declaracions d'intencions, és la queixa amb el que ens hem de quedar. Només la queixa ja justifica el moviment i les accions que s'han fet. Si s'aporten propostes i solucions perfecte benvingudes siguin i si els polítics les volen estudiar endavant; però no ens enganyem... el que legitima aquesta concentració és la queixa en sí mateixa.</div><div><br /></div><div>A més com a conseqüència indirecta o directa de tot això s'ha generat un debat sense precedents al carrer. I no parlo només de a la plaça de Catalunya, parlo de converses als bars entre amics, converses de sobretaula entre familiars, tertúlies a la televisió, a la ràdio... opinions de tot tipus sobre un tema que fins ara mai havia estat tant tractat en profunditat. L'acampada ha esperonat a gent que pensava una serie de coses a dir-les publicament.</div><div>Hagués dit en Serrat això en un discurs al ser investit Doctor Honoris Causa per la UPF? Tenint en compte que no venia a cuento... :</div><div><br /></div><div><a href="http://www.3cat24.cat/video/3575790/Serrat-honoris-causa">http://www.3cat24.cat/video/3575790/Serrat-honoris-causa</a></div><div><br /></div><div>Això provocarà que molta gent que no sabia o no es plantejava segons què, ara s'hi pari a pensar, encara que només sigui en un primer moment.</div><div>La llavor d'una onada de nous pensaments ha estat sembrada i recorrerà tots els nivells socials, i crec jo que haurà estat fonamental per a aconseguir un canvi extremadament necessari. Quina mena de canvi? No ho sé. Quan succeïrà? tampoc ho sé. El Punset comentava en una de les acampades de no sé on que potser no serà en 10 dies, ni en 10 setmanes... però i d'aquí a mil dies?</div><div><br /></div><div><iframe width="560" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/FYReCuj6ksM" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></div><div><br /></div><div>Jo personalment penso que ja era hora de que la gent fotés els collons sobre la taula i sortís al carrer encabronada perquè ens hem donat compte que les coses no s'estàn fent bé i no s'està fent tot el que s'hauria de fer per a fer del món un lloc més just, ans tot el contrari.</div><div><br /></div><div><iframe width="425" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/pftudoT5XmI" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></div><div><br /></div>V de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5171412607134666119.post-33319989828292593682009-10-19T15:55:00.002+02:002009-10-19T16:17:29.159+02:00La grip nova<i>Ens la colen per on volen</i><div><i><br /></i></div><div>No sé vosaltres, però jo visc en un món on la població és controlada pels mitjans de comunicació, que estàn controlats pels partits polítics, que estàn controlats per les empreses més importants, que estàn controlades per l'afany de beneficis sense límit. Visc en un món en que JFK va ser assassinat víctima d'un cop d'estat encobert en el que encara no s'han demanat explicacions a ningú; en el que l'exèrcit més poderós destrueix escoles amb nens a dins com a danys col·laterals d'il·legals i il·legítimes guerres contra uns suposats aliats d'un suposat terrorisme internacional; en el que un ex-membre de la CIA, fill d'una de les famílies més influents al món i a EEUU, des d'una cova al putu cul del món, va organitzar un atac perpetrat per setze persones contra el centre neuràlgic de l'economia (World Trade Center, NY) i el de l'exèrcit més avançat del món (Pentàgon, Washington D.C.), amb 4 avions, segrestats simultàniament i deixant enrere les defènses aèrees de la nació més poderosa del món (Yeah... right); visc en un món en què els responsables d'una de les mentides i d'un dels intents més lamentables i "rastreros" de manipul·lació informativa, les hores posteriors a l'11M de 2004, segueixen lliures i no se'ls han demanat responsabilitats.</div><div><br /></div><div><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/gKwk8Kq8QXA&color1=0xb1b1b1&color2=0xcfcfcf&hl=es&feature=player_detailpage&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowScriptAccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/gKwk8Kq8QXA&color1=0xb1b1b1&color2=0xcfcfcf&hl=es&feature=player_detailpage&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" width="425" height="344"></embed></object></div><div><br /></div><div>& now, listen to the noon (i ara, escolteu a la monja):</div><div><br /></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10px; white-space: pre; "><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/sEPYv6hkaTM&hl=es&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/sEPYv6hkaTM&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object></span></div>V de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5171412607134666119.post-64421068828047680092009-09-30T19:11:00.001+02:002009-09-30T22:47:02.820+02:00Occident i capitalisme<div><span class="Apple-style-span" style=" ;font-family:'Times New Roman';"><div style="border-top-width: 0px; border-right-width: 0px; border-bottom-width: 0px; border-left-width: 0px; border-style: initial; border-color: initial; margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; padding-top: 3px; padding-right: 3px; padding-bottom: 3px; padding-left: 3px; width: auto; font: normal normal normal 100%/normal Georgia, serif; text-align: left; "><div><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;">Re-edició + zeitgeist movement</span></i></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><br /></span></div><div><span class="Apple-style-span" style=" ;font-size:24px;">"</span></div><div><i>Quan naixem i creixem, la teva família i els teus professors t'eduquen amb les idees i les normes que durant segles, en la societat, hem anat heredant i fent evolucionar.<br />Però, i si aquesta evolució de les idees, de les concepcions que assimilem en el nostre procés d'aprenentatge, i que determinen els nostres valors i creènces més íntims, depengués d' errors de raonament, i de lògiques que no depènen necessàriament de la búsqueda d'un bé comú per a la majoria de membres d'aquesta societat?I si la nostra manera d'entendre el món es veiés embrutada per aquests errors sorgits de la llògica de persones egoístes, interesades, o directament malsanes, ments psicòpates sense capacitat d'empatitzar amb la resta d'éssers vius i el seu patiment?<br />I si la capacitat que tenim de buscar la felicitat, i de fer feliç els altres, estigués distorsionada pel que ens han dit que hem de creure i hem cregut des d'abans de tenir ni tan sols ús de raó?<br />Si fos així, com seria el món en el que vivim?<br />Potser des de les esferes més altes de poder es vendria un model de vida únic, basat en un esquema molt poc flexible.<br />Potser generacions enrere la gent que ostentava el poder es va donar compte de que la millor forma de tenir el poble controlat, era fent servir una sèrie de mecanismes basats en la por i en la desinformació. Introduïts des de la infància per a que cap altre raonament que no fos el seu pogués emergir del conjunt social.<br /><br />Dedicaries la teva vida a estudiar, per més tard dedicar la teva vida a treballar, per tenir just el mínim de diners necessaris per a formar una família, per tenir fills que posteriorment heredaríen de tú aquestes mateixes idees, mentres els que aconseguissin arribar al poder en rebrien els beneficis.<br />Potser treballariem per empreses per les quals l'única importància seria treure més partit de la resta del món, augmentar el capital, en comptes de lluitar pels interessos dels seus clients, o per millorar la vida de la gent.<br /><br />Potser treballaries tota la vida per aquestes empreses, i sense ser-ne conscient, arribant més amunt o més avall en l'escala de poder de l'empresa, des del president, fins al treballador, estaries enfocant la teva energia, dedicant la teva vida a aquests objectius poc pràctics pel devenir de la resta de la humanitat.<br />I com podrien fer les empreses que els treballadors féssin això tant estúpid? Doncs fent que no se'n donguéssin compte, mantenint-los ocupats intentant sobreviure amb lo poc que els paguen, fent-els-hi creure que han de comprar coses que no necessitarien mai.<br /><br />I dedicaries tantes hores del teu temps a fer això, que no tindries temps ni de parar-te a reflexionar, i només tindries ganes d'evadirte davant la televisió durant el teu poc temps lliure.<br /><br />Aquestes empreses aprofitarien també aquesta situació i farien servir la publicitat per a enganyar-nos a tots sobre les seves verdaderes intencions, i per vendre'ns tot el que en realitat no necessitem.<br />D'aquesta manera tots acabaríem sent còpies d'un disseny de persona que fa que es mantingui aquest model. I les nostres famílies acabaríen sent còpies d'un disseny de família que és la base sobre la que es sustenta el sistema. Generacions rere generacions, pels segles dels segles.<br /><br />Si fos així, els membres de la societat seríem esclaus, i les nostres vides, les de centenars de milers de milions de persones, estarien enfocades cap a un objectiu molt concret i específic.<br /><br />La brutal quantitat d'energia que una persona desplega durant tota la seva vida, no estaria enfocada a la auto-realització personal, o al bé de tota la societat, sino a perpetuar un model que beneficia a uns quants i esclavitza a tota la resta.<br />Llavors arribem a certa edat i resulta que estem deprimits i ens preguntem per què no podem dormir per les nits, i hem de dormir a base de pastilles.<br /><br />Ens haurien robat fins i tot el dret natural a dormir tranquils.<br /><br />Us imagineu que el món fos així?</i><div style="text-align: center; "><br /></div><div><br /></div><div style="text-align: center; "><br /></div><div><br /></div><div><div style="text-align: center; "><br /></div><div style="text-align: center; "><br /></div><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVfUFjVeuSZRtPMChEQI2wxfQtyJcl9glmX32uDPntgyoEInvYMDZXEjwzrSC4D13ck2mlvqRYB_zECbIOxESjHn9g9vUOjKNX2SRDS0bfjSXTvONYZoVmGd_d-yn_osMNGLudOwXxLyQ/s400/matrix+campos.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5272585192331892738" border="0" style="margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 237px; " /><span>Los seres humanos ya no nacemos, se nos cultiva.</span><br /><div><i></i><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span><b>Matrix</b></div><div><span class="Apple-style-span" style=" font-style: italic; font-size:24px;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"><span class="Apple-style-span" style="font-size:130%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:16px;"> <span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span></span></span></span>"</span></div></div></div></div></span></div><div><br /></div><div><br /></div><div>P.D.- Aquest és un text que vaig escriure fa mesos. L'altre dia vaig veure un documental que em va deixar força impressionat i que parla d'aquests temes: zeitgeist addendum. I al tornar a llegir el text que havia escrit, em va fer gràcia veure el que ténen en comú.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE582LqQVgmFpFn4XmmzwHrv4jzAy36cW5DuAPTKKnTG96XZUnZQA8BpoA8aR-3bEXcWBTnK16uuBODuzG1q2tlJ9dscBPX5yCoSlQYS_mxGZiq31s42ku3PDZTEKqYh6k22K76kdZqFk/s320/Zeitgeist.Addendum.jpg" border="0" alt="" style="display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; text-align: center; cursor: pointer; width: 225px; height: 320px; " /></div><div><br /></div><div>És la segona part del primer zeitgeist que per cert encara no he vist.</div><div>Us recomano encaridament que el veieu, no per a convènce-us de res, sino per reflexionar una mica sobre si el que veureu és només conspiparanoia, o si el cor us diu que el món que retrata és força ajustat a la realitat.</div>V de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5171412607134666119.post-87876446908842947292009-09-22T16:45:00.006+02:002009-09-22T18:07:36.455+02:00Street Fighters al 33<i>I no parlo del videojoc... ni de les pelis de merda...</i><div><br /></div><div>El maig passat es va dur a terme en el sí del Digital Film Festival de Barcelona DiBa 2009 (o com cony es digui, m'és igual), un taller de documentals per a estudiants i professionals dels audiovisuals. L'organització demanava la presentació dels projectes i d'entre tots, se n'escollirien 5. La premisa era la reinterpretació d'un videojoc en forma de documental. Com? Tal com sona, a que no s'entén? I l'exemple que posàven encara deixaba les coses menys clares: "p.e.- una reinterpretació del videojoc Pac-Man: un lladre perseguit per uns policies al laberint de la Boquería". WTF?? (What The Fuck??)</div><div><br /></div><img src="http://images.canaljuegos.com/CANALJUEGOS/retro/pacman/pacman.jpg" style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 311px; height: 400px;" border="0" alt="" /><div>Es veu que un dels organitzadors del festival, Caja Madrid, feia una exposició sobre videojocs anomenada vida extra i van decidir dedicar el taller als videojocs. Però el que</div><div> van fer és fer servir els videojocs com a excusa per parlar d'una altra cosa. És a dir, no podies fer un documental sobre videojocs, però sí de qualsevol altre tema. Cony, si dediques algo als videojocs, dedica'ls-hi en serio que dónen prou de sí i comencen a ser un art prou madur com per començar a explorar-lo... Doncs no... Més que dedicar-lo als videojocs els organitzadors van treure'ls de l'eqüació i l'únic que hi ha són les inspiracions de la idea de cada documental... I l'exposició també era una llufa... Total no sé a què venia tot això perquè al cap i a la fi tot plegat és una excusa per blanquejar diners que déu sap d'on han tret...</div><div><br /></div><div>Doncs bé, el nostre grup, format per la Sònia Antorveza, el Paco Ruiz i el Marc Vendrell (o sigui, jo) vam presentar tres propostes de "reinterpretació de videojocs" (un cop més "WTF"??). La que va sortir escollida entre les 5 propostes sel·leccionades va ser la dedicada al videojoc Street Fighter II. També era la que teníem menys clara de dur a terme doncs la nostra idea era aconseguir nens i nenes de guardería i pàrvuls de diferents ètnies que representarien els diferents lluitadors de la saga. Però no teniem gens clar què faríem quan els haguéssim aconseguit tots!!</div><div><br /></div><div>Llavors un altre factor va entrar en escena. L'única cosa que ens otorgàven la organització del taller eren una càmera, un trípode i un micro, per dur a terme la gravació en una tarda i el muntatge en dues. Molt cutre tot... Dues classes mal donades... Això no era un taller de dues setmanes... era menys que una puta pràctica... (Tots!: "WTF??!!") Això, sumat a un marge de temps molt petit per preparar el documental, va fer que la nostra idea inicial fos inviable.</div><div><br /></div><div>Així que faltàven com dos dies per a la gravació quan de sobte vam conèixer l'Ab i la seva colla que feien acrobàcies al principi de les rambles, i que estàven disposats a deixar-se gravar i a parlar davant de la càmera. Molt macos. D'això, en termes cinematogràfics se'n diu Last Minute Rescue.</div><div><br /></div><img src="http://blogs.elcomercio.com.pe/geekgames/Street_Fighter_II-Perfect_End.jpg" style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 267px;" border="0" alt="" /><div>Així doncs, amb l'inestimable ajuda del nostre gran amic, i millor persona, Mantis, vam gravar el documental, vam muntar el documental (amb una noia muntadora que ara mateix no recordo com es deia :S) i ahir, amb un retard de tres mesos respecte la data inicial que ens havíen dit, es va emetre pel canal 33.</div><div><br /></div><div>La qüestió és que al cap de tot vam quedar contents amb el resultat final. I va ser la peça més aplaudida en la projecció durant la cloenda del DiBa. I això no ho dic jo... bé sí, ho dic jo però és que és veritat...</div><div><br /></div><div>La nostra peça es titul·la Street Fighters i és un dels cinc documentals de cinc minuts que componen el recull "Vides i jocs". Pels qui no ho vau poguer veure ahir la nit, més enllà de la una de la matinada, us llevàveu d'hora, us feia pal... aquí el podeu veure:</div><div><br /></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:Arial, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="white-space: pre; "><span class="Apple-style-span" style="font-size:medium;"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=cQ9hRTNnRKA">http://www.youtube.com/watch?v=cQ9hRTNnRKA</a></span></span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:Arial, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="white-space: pre;"><br /></span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:Arial, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="white-space: pre;"><br /></span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:Arial, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="white-space: pre;"><br /></span></span></div>V de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5171412607134666119.post-5874184284386151342009-08-28T17:37:00.012+02:002009-09-16T19:30:18.339+02:00Renfe. capítol II<i>Flora i fauna</i><div><i><br /></i></div><div>Continuu amb els capítols en què analitzo en profunditat els avantatges i, sobretot, desavantatges de dependre d'un sistema ferroviari com és la Renfe, tot posant al descobert l'essència que amaga un viatge en tren gestionat per aquesta companyia nacional.</div><div><br /></div><div>Avui però, més que parlar de la línia en sí parlarem del concepte de vagó i especialment de la gent que conté a dins.</div><div><br /></div><div>Només pujar a un vagó i amb el primer cop d'ull, ja pots treure vàries conclusions sobre la naturalesa humana o, almenys, la naturalesa de la gent en la nostra societat. El que es veu en un vagó quan hi puges és que els usuaris es distribueixen per l'espai d'una manera característica. Com més lluny uns dels altres, millor. Quan algú puja al vagó, hom el pot veure rebuscant amb la mirada d'una punta a una altra a veure si hi ha algún compartiment de quatre seients on no hi hagi ningú. Això fa que la gent es distribueixi pel vagó homogèniament: si hi ha tres persones, una estarà en un extrem, l'altre a l'altre i el tercer al mig; si n'hi ha 6, es col·locaran al llarg del vagó a la mateixa distància uns dels altres.</div><div><br /></div><div>Aquest comportament d'individualisme i aïllament davant dels desconeguts és una cosa que augmenta amb el temps. Tots ens haurem trobat amb algún senyor o senyora grans que de sobte i sense cap mena de desencadenant han començat una conversa amb vosaltres, a vegades amb l'excusa més petita o amb el tema més banal per a parlar-vos. Per no ser grollers, continueu la conversa, evidentment, però no sense un percentatge més o menys gran de sorpresa. I mentres penseu una frase per a matar el tema d'una manera o altra i poder continuar llegint <i>Ángeles y Demonios</i> o seguir escoltant música us pregunteu com era el món quan aquesta senyora o senyor eren joves, quan no hi havíen mp3 ni mòbil i les converses entre desconeguts brollaven pels transports públics de forma natural. </div><div><br /></div><div>No és extrany però aquest comportament en les persones a aquestes alçades, i menys segons a quines hores i veient el tipus de gent que utilitza l'econòmic i net transport públic ferroviari estatal. Segurament els nostres avis i àvies no es van haver d'enfrontar amb el llistat d'espècies d'usuaris que exposo a continuació:</div><div><br /></div><div><b>-El mofeta: </b>es caracteritza per despendre un fort ferum a suor de més de 5 dies. Normalment de gènere mascle, aquesta espècie no és reconeixible a simple vista. La resta d'ocupants del vagó no saben qui és, però saben que hi és. L'única manera de capturar-lo és anar-se movent pel vagó, observant els canvis d'intensitat de la olor. Un cop determinat el punt de màxima ferum (anomenat col·loquialment "peste alta"), la persona més pròxima a aquest punt serà la mofeta. Aquest individu es pot catalogar en altres subespècies segons la part del cos que es considera com a orígen principal de la pudor (peus, aixelles...).</div><div><b><br /></b></div><div><b>-Els monos: </b>aquesta espècie viatja sempre en grup. Són reconeixibles per la seva tendra edat, tall de cabell rapat o similar i robes ajustades estil techno. El comportament dels monos és molt identificable: mai seuen, competeixen a veure qui riu més fort, qui crida més fort i qui es pega més fort entre ells per a determinar qui de tots és el menys intel·ligent. També són propensos a penjar-se de la barra horitzontal i realitzar acrobàcies i salts. La perillositat de l'espècie és directament proporcional a la quantitat d'individus que conformen el grup, quedant reduïda a zero quan trobem un individu perdut que s'ha despenjat de la resta.</div><div><b><br /></b></div><div><b>-Les txonis: </b>les txonis són un grup d'entre tres i 800.000 femelles d'edats compreses entre els 12 i els 17 anys. Són capaces de cridar en freqüències molt agudes i superar els 100.000 milions de decibels. Els crits més reconeixibles són "¡Joder Yenii!", "¡Para tía!" i "¡Aah! Qué putaa!". Tot i que mai se separen més de 1 metre i mig entre elles i sempre van agafades del braç, quan es comuniquen se les pot sentir des de l'altre punta del convoy. I no parlo dels convois simples, de tres vagons, sinó dels dobles. Una altra característica d'aquesta espècie són les corregudes, aparentment sense sentit, de vagó a vagó mentres xisclen i s'empenyen. Hi ha teories que expliquen que el seu comportament extrany i inexplicable serveix per atreure grups de monos.</div><div><b><br /></b></div><div><b>-Les gallines: </b>són grups reduïts de 4 o 5 femelles d'edat avançada que es col·loquen totes juntes en compartiments de 4 seients. La seva característica principal és que no poden callar ni un sol segon i expliquen i expliquen la seva vida i les seves misèries i la vida i misèries dels seus familiars pròxims i llunyants amb un nivell de veu força elevat i totes de forma simultània. Normalment viatgen en hores punta per a què el màxim de gent possible s'assabenti de les seves aventures. Si es col·loquen prou a prop teu, són capaces d'anul·lar el so dels auriculars de l'mp3 que portes a les orelles.</div><div><b><br /></b></div><div><b>-Les rumanes: </b>són femelles que han migrat des d'altres terres i destaquen per demanar diners amb una cría en braços, una agradable cantarella i acabar totes les frases amb la paraula"...porfavor". Si les pots veure abans d'agafar el tren quan encara están en grup veurás tractar els nens que porten en braços a hòsties i passar-se'ls entre elles com qui intercanvia els cromos d'un tigretón. Pel fet de que totes són iguals i parlen exactament de la mateixa manera, les últimes teoríes apunten a que en realitat són robots manufacturats en una cadena de muntatge amb una gravació pre-enregistrada i els nens, en realitat, són nines Nenuco, la qual cosa explica que els tractin com a joguines.</div><div><b><br /></b></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold; ">-El DiJei: </span><span class="Apple-style-span">els dijeis són individus amants de la música i equipats amb telèfons mòvils amb capacitat per reproduir mp3. Els dijeis no han descobert els auriculars i els agrada gaudir de la música "sense cables". Per aquest motiu escolten la música directament dels lamentables altaveus del seu telèfon mòvil de 20€ amb 60€ per trucades. Però a ells no els importa la qualitat del so perquè el supleixen amb un volum ben alt. Els científics no han sabut explicar el perquè dels seus gustos musicals ni perquè consideren adequat compartir-lo amb la resta d'éssers vius. Segons la música que escolten, es poden catalogar en dos grups: tecno-hardcore, i reaggeton.</span></div><div><b><br /></b></div><div><b>-Els fumadors: </b>són una espècie viciosa entregada al tabac que no són capaços d'esperar 20 minuts a fumar quan arribin a l'estació on van i han de fer-ho a l'espai entre vagó i vagó. Això no seria un problema si no fós perquè quan canvies de vagó i et trobes amb aquests individus amb el fum acumulat, la roba t'agafa més pudor a tabac que si haguéssis passat una nit a una taberna irlandesa i després haguéssis anat de festa a una discoteca de Barcelona ciutat, que ténen els sostres a metro 60 del terra.</div><div><b><br /></b></div><div><b>-Els de botellón: </b>són un grup similar al dels fumadors però en comptes de tabac, han de muntar-se una festa d'alcohol al vagó, ja que no poden esperar a fer-ho en arribar a Sabadell abans d'entrar a Zona Hermètica...</div><div><b><br /></b></div><div><b>-Els dejensalir: </b>són una espècie que té un gran nombre de població. Habiten a les estacions i s'identifiquen per col·locar-se davant les portes del vagó quan s'obren per a entrar-hi, impedint que la gent que vol sortir ho pugui fer. Les motivacions d'aquests individus són aconseguir el millor lloc o simplement entrar els primers al vagó per a reafirmar la seva superioritat davant la resta. Hi ha diferents maneres d'enfrontar-se a aquesta espècie i poder sortir del vagó a l'estació que més s'escaigui al nostre destí: 1. Cridar "¡¡¡dejen salir!!!" just abans de sortir del vagó amb totes les nostres forces i mirar-los directament als ulls amb cara de mala llet; 2. Saltar des del vagó a l'andana sobre els seus caps a l'estil concert de rock; 3. Moure la cama endavant i enrera amb moviments constants però enèrgics, amb la sola de la sabata per davant i intentant col·locar-la a sobre de les cares dels dejensalir. De seguida veurem que s'obre un caminet entre la gent pel qual podrem escapar.</div><div><b><br /></b></div><div><br /></div><div><br /></div><div><b><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal; ">Aquest estudi ha estat realitzat durant anys d'investigació i molts experiments en els quals no s'ha danyat de forma directa o indirecta a cap animal ni vegetal. </span></b></div><div><br /></div><div><b><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal; "></span><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;">Totes aquestes espècies i moltes d'altres que encara estan per catalogar conformen el ric ecosistema que podem trobar en el nostre mitjà de transport preferit. No us faci cap recança de comentar quina és l'espècie que més us ha agradat, o de quina us en sentiu membres.</span></b></div><div><br /></div><div><b><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;">Però pel final m'he deixat l'espècie que més detesto de totes les que poblen aquest món: </span>els que no tanquen la porta del vagó quan passen d'un a l'altre<span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;">. I és que, analitzant aquests individus i la seva forma d'actuar durant anys, no sóc capaç d'explicar la maldat que inunda els seus cors. Aquestes persones obren la porta del vagó per passar i la deixen oberta darrera seu, esperant que es tanqui màgicament o simplement no esperant res, i deixant-la oberta simplement pel plaer de molestar els ocupants d'aquell vagó amb l'intens i molest soroll de les rodes de ferro rodant i fregant els rails de les vies de tren. Són gent que no és capaç d'empatitzar amb el patiment dels altres, psicòpates que només pensen en el seu benestar i no gastaran la seva preciosa energia en tancar la porta només per a que la resta d'ocupants del vagó estiguin més còmodes. Tanta por em fan aquests psicòpates que mai he estat capaç de crida'ls-hi l'atenció ni di'ls-hi res per a que tanquin la porta. Sincerament, no sé què passarà en aquest món amb gent sense cor ni escrúpols com ells campant lliures i sense ningú que els pari els peus... No sé pas què passarà ni què podem fer...</span></b></div><div><br /></div>V de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5171412607134666119.post-55353986033727556792009-04-06T14:15:00.007+02:002009-08-28T17:37:45.332+02:00Cinema i premis IIContraplano 09<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhC_WkJshQD_sOVfW0IqlHpJEppF69trIi1RQUZbpjKzgjwsDHAdLUHKs9TaEVvIgfI1mHcPaf_DQZ6BOHeeNuYJ5kLkLfopcLVB5BA4NXBw3lFLz2JEdzj9YAmKM7xcJ6CSgnH1nh8Q0/s1600-h/contraplano09.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 263px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhC_WkJshQD_sOVfW0IqlHpJEppF69trIi1RQUZbpjKzgjwsDHAdLUHKs9TaEVvIgfI1mHcPaf_DQZ6BOHeeNuYJ5kLkLfopcLVB5BA4NXBw3lFLz2JEdzj9YAmKM7xcJ6CSgnH1nh8Q0/s400/contraplano09.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5321552616629963586" border="0" /></a><br />Els tres últims caps de setmana han estat força intensos des d'un punt de vista cineastic. Fa dos setmanes el festival metropol'his de l'hospitalet, la setmana passada l'estrena d' "una ventana al futuro", i aquest últim cap de setmana, vaig ser convidat al festival de curt-metratges de Segòvia.<br /><br />Vaig assistir-hi com a representant de l'equip tècnic de Runners, de Marc Reixach, que jo mateix vaig muntar.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIX6v6sKvfnAliJudOlGe6ylGz-l9EwasgGImBzToDeHVTLXl_p1EFgypVCm1QcHjCl8C0wDmfwccHArgsIR0YJn3eTBWt7XnqkxfFClHJFXNgC5Y2rF26rE2lt3LmeI7J-_7WffhHgw4/s1600-h/invitaci%C3%B3n+clausura.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 275px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIX6v6sKvfnAliJudOlGe6ylGz-l9EwasgGImBzToDeHVTLXl_p1EFgypVCm1QcHjCl8C0wDmfwccHArgsIR0YJn3eTBWt7XnqkxfFClHJFXNgC5Y2rF26rE2lt3LmeI7J-_7WffhHgw4/s400/invitaci%C3%B3n+clausura.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5321553261472479298" border="0" /></a><br />Aquesta és la invitació que vaig rebre de l'organització del festival. Per si no ho podeu llegir posa: "Me llamo "Crisis", me van a comer". Ens convidàven a mi i a un acompanyant a dinar cochinillo, típic de Segòvia, a sopar abans de la gala d'entrega de premis, i a una nit d'hotel a Segòvia. Després de pensar-nos-ho un moment, però molt petit, la Sònia, que és la meva noia, i jo vam decidir aprofitar aquesta oportunitat d'entrar en l'ambient dels festivals cinematogràfics i de conèixer Segòvia.<br /><br />L'organització del festival eren una colla de catxondos, i l'ambient familiar i de bon rotllo va regnar durant els dos dies que vam passar a Segòvia entre els membres de l'organització i els curt-metratgistes i actors convidats.<br /><br />A la pregunta que vam fer quan vem arribar "Váis a proyectar los cortos seleccionados en la gala?" la resposta va ser "No, qué va, eso es para los festivales serios, esta noche es para estar de fiesta y emborracharnos". Ahá.<br /><div><br /></div><div>El nostre curt, Runners, i jo mateix vam ser premiats amb el galardó al millor muntatge , la qual cosa m'omple d'un orgull enorme, però no pas de calers, doncs no hi havia dotació econòmica pels premis a les especialitats (Només pel millor curt i tal). L'escena fou divertida perquè just abans de que m'anunciéssin guanyador estava discutint amb un noi, que organitza el festival Cryptshow aquí a Catalunya pel mes de juliol, sobre quin va ser el primer àlbum editat per Metallica. Ell deia que era el Ride the lightning i jo defenia que el Kill'em all. La discussió va arribar prou lluny com per jugar-nos una cervesa. Quan vaig pujar a recollir el premi, a part d'agrair a l'organització i al jurat i tota la pesca, vaig preguntar a l'audiència que quin era el primer àlbum de Metallica, i les veus del públic em va nominar doble guanyador, de l'aposta i del premi. Ple d'orgull em vaig asentar amb el meu premi i la meva cervesa gratis fins que la gal·la va acabar.</div>V de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5171412607134666119.post-70694181253946137312009-04-06T12:39:00.007+02:002009-04-06T13:54:30.219+02:00Estrena una ventana al futuro<span style="font-style: italic;">Redux</span><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9RKnvMSUINegAJPFPtA1E0z5h1URG2JM5Rx3tO1wlZtecjHO9Qe03RWP86qIH4QsUYUi3CcbrD2ptQxIhivl1AWTWalPEUQAU9ZY_Mxz-uE6FHUV9yRBXH4v7gZbXf3w075pA9TiSAGE/s1600-h/cartellunaventanaalfuturo.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 280px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9RKnvMSUINegAJPFPtA1E0z5h1URG2JM5Rx3tO1wlZtecjHO9Qe03RWP86qIH4QsUYUi3CcbrD2ptQxIhivl1AWTWalPEUQAU9ZY_Mxz-uE6FHUV9yRBXH4v7gZbXf3w075pA9TiSAGE/s400/cartellunaventanaalfuturo.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5321540416555679474" border="0" /></a><br />Després de molt i molt temps, esforços, divagacions sobre la teoría del muntatge cinematogràfic i altres dispersions d'energia, es va dur a terme, el passat 28 de març, l'estrena del muntatge final del galardonat i el·logiat curtmetratge dirigit per Marc Vendrell (un servidor), i Sonia Antorveza.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqJk6sazIJM9XC7zMGccBmaxTWKK338hI79TtYif7BXFmmjlVM6HTURrH43JG-BY8zzQmAwWrY693EHnwTmbIXFNyRwGvswOx0lQg-LwqJeSNnTcp9RorwO6E3u0WoVzrGFd2fewKAzaY/s1600-h/DSC_2994.JPG"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 320px; height: 213px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqJk6sazIJM9XC7zMGccBmaxTWKK338hI79TtYif7BXFmmjlVM6HTURrH43JG-BY8zzQmAwWrY693EHnwTmbIXFNyRwGvswOx0lQg-LwqJeSNnTcp9RorwO6E3u0WoVzrGFd2fewKAzaY/s320/DSC_2994.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5321544353248776946" border="0" /></a><br />Aquesta nova versió compta amb un muntatge de 6:40 min, que vénen a donar més riquesa narrativa als 5:00 min justos que durava l'anterior versió, que va ser premiada amb el 1r premi del concurs de curt-metratges Exprésate organitzat per Sony i cinemavip.com. L' organització del concurs demanava que la duració màxima del curt fos de 5 min. com a màxim, per tant les decisions que ens van portar a retallar el metratge, no van ser artístiques.<br /><br /><br />Amb la intenció d'aproximar una mica més el muntatge del nostre curt-metratge al guió que havíem escrit, vam afrontar aquesta nova versió amb la dificultat que suposa desfer una cosa que has donat per acabada i que tothom ja ha vist. Com fer cada canvi, cada pas, modificant una versió exitosa, sense tenir la sensació d'estar empitjorant el resultat, en comptes de millorar-lo? Això va ser la dificultat més gran que vam tenir, la doble feina de desfer el que s'havia fet, per a tornar-ho a refer i que realment suposés una millora de cara al resultat final.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7TrASCDKqKuae98hJgOzINnRqdSFMQBVDFi9qs-o3CBUaqBAYyrXitc8PsffBz1q37B_zbH8giId48-MXtgV6pc8-p7H2RCPV10oPWY5tOgjfXVliJg44hXS8s62vy85tC3mTSbQaQSU/s1600-h/DSC_2979.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 213px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7TrASCDKqKuae98hJgOzINnRqdSFMQBVDFi9qs-o3CBUaqBAYyrXitc8PsffBz1q37B_zbH8giId48-MXtgV6pc8-p7H2RCPV10oPWY5tOgjfXVliJg44hXS8s62vy85tC3mTSbQaQSU/s320/DSC_2979.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5321543629564600162" border="0" /></a>El nou muntatge va venir acompanyat d'un inel·ludible re-muntatge del so, que em va servir per aplicar certs efectes, filtres i millores que no vam tenir temps d'aplicar per a la versió presentada al concurs. A més d'un nou etalonatge i correcció de l'imatge duta a terme pel Juanjo Ordorika, director de fotografia (L'anterior correcció va ser feta pel Cristian Moyés, que va ser l'ajudant d'il·luminació i cap d'elèctrics del Juanjo durant el rodatge). Moltíssimes gràcies a tots dos.<br /><br /><br />L'estrena es va projectar a la Joventut Catòl·lica de Molins de Rei, lloc on es va rodar el curt. I per la temàtica que tracta, l'estrena va tenir un fort aire meta-cinematogràfic: en cert moment, el Sergi Duatis i el Ton Prieto, protagonistes de la nostra història, semblava que fossin fora de la pantalla del cine. (Sou els millors!!).<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBrMktDSF1whRfNklfGpalegs8cxVOCmeSc9yEpIkxmuZvvIjZuRbbwriEhPzt3f9kmBGikdFEhByKKNNC7mQzO32IibICCLqQ-CGEUugSQaBJlL6EqpcE4zdq6kBtObDFHd4FWw4xXkw/s1600-h/DSC_2992.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 266px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBrMktDSF1whRfNklfGpalegs8cxVOCmeSc9yEpIkxmuZvvIjZuRbbwriEhPzt3f9kmBGikdFEhByKKNNC7mQzO32IibICCLqQ-CGEUugSQaBJlL6EqpcE4zdq6kBtObDFHd4FWw4xXkw/s400/DSC_2992.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5321544951914023570" border="0" /></a><br />Bé, per acabar, m'agradaria donar les gràcies a totes les persones que d'alguna forma o altra ens han ajudat a portar a bon port aquest projecte. Amb la seva col·laboració, el seu esforç desorbitat, el seu temps, el seu recolzament, sense totes i cadascuna d'aquestes persones us garantitzo que el curt no s'hagués pogut dur a terme. Per la complicació de la producció, pel volum de gent que hi intervenia, pel material que es necessitava, per l'espai que havíem d'utilitzar i el temps que requería, la realització d'aquest curt dins les condicions que l'organització del concurs demanava, i la qualitat del resultat final, tenint en compte les limitacions tècniques i econòmiques, va ser un veritable miracle només explicable per la il·lusió i la col·laboració i esforç desinteressats de moltíssimes persones a les quals, per molt que ho intentem, no podrem agraïr prou la seva ajuda. L'únic que puc fer ara és moure aquest curt, distribuïr-lo pel circuit de festivals per a que el màxim de gent possible vegi una mostra i el fruit del seu esforç. I tant de bo, aquest esforç us sigui valorat i recompensat, sigui de la manera que sigui.<br />Antany films (o antaño films, com vulgueu) no és una empresa productora cinematogràfica, és com se'm va ocórrer anomenar al conjunt de persones que ha contribuït a fer realitat el somni que significava portar el guió escrit per la Sònia i jo a la realitat fílmica de la pantalla de cinema. Així que tots vosaltres, amics, en formeu part. Moltes gràcies.V de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5171412607134666119.post-78273989410085667502009-04-06T11:49:00.006+02:002009-04-06T14:14:29.285+02:00Cinema i premis I<span style="font-style: italic;">Metropol'his<br /></span><br />El passat cap de setmana<span style="font-style: italic;"> </span>del 21 i 22 de març es va celebrar a L'hospitalet de Llobregat l'entrega de premis del III festival jove de curtmetratges de temàtica metropolitana<span style="font-style: italic;">.<br /><br /></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU5g9o95sNP7Oqrj6DLc1mStwOnFf7VUdwbWwze0Ivrg4-YG-XrB4q85xDFGLptIxIYqm-9rWk-BOgbd-EXDpjqLi7Iz7NunxYfuMgq_N5cGEzksjT0vWdquTP2WPonviv2UyHsigsBag/s1600-h/metropolhis1.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 269px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU5g9o95sNP7Oqrj6DLc1mStwOnFf7VUdwbWwze0Ivrg4-YG-XrB4q85xDFGLptIxIYqm-9rWk-BOgbd-EXDpjqLi7Iz7NunxYfuMgq_N5cGEzksjT0vWdquTP2WPonviv2UyHsigsBag/s400/metropolhis1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5321520596759169634" border="0" /></a><br />Amb gairebé 300 obres rebudes, dos curts muntats per un servidor van rebre un premi cadascún:<br /><span style="font-style: italic;"><span style="font-style: italic;"><br />Recuerdos a Wifly, d'Albert Oliver, </span></span>va rebre el premi<span style="font-style: italic;"><span style="font-style: italic;"> L'hospitalet com a URBS, </span></span>com a millor curtmetratge rodat a<span style="font-style: italic;"><span style="font-style: italic;"> L'hospitalet.<br /><br />Runners, de Marc Reixach, </span></span>va rebre el 1r premi del certàmen, com a millor curt-metratge. També s'havia endut, tres mesos abans, en ple nadal, el premi del públic al festival de<span style="font-style: italic;"><span style="font-style: italic;"> Irún.<br /><br /></span></span><span><span>Només entrar, ens van donar una bossa de tela d'aquestes que et poses a l'esquena com si fós una cartera del col·legi amb dues cordes que fan de nanses, força pràctica, amb l'anagrama del festival. A dins hi havía dos condons (... ?)</span></span><span style="font-style: italic;"><span style="font-style: italic;"><br /></span></span><br />A la cerimònia vam poder veure els guanyadors i finalistes d'altres categories i tenien un nivell molt alt, especialment<span style="font-style: italic;"><span style="font-style: italic;"> Enterrados i Consulta 16. </span></span>És un honor estar a l'alçada d'aquestes petites joies fílmiques.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwQavlmU1K72cmR-b7XPSUeFVe8WFpP9smaMNJFkBX3yv2pkm6QhZpGPG6mIQjHoH8QjT0lAHT33oG2uFEQE6G7lTZLcBzHivveGRov2I-xfP4H3hSylcRYM1iE93KQnjXXrHQG9BeuWY/s1600-h/metropolhis2.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 277px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwQavlmU1K72cmR-b7XPSUeFVe8WFpP9smaMNJFkBX3yv2pkm6QhZpGPG6mIQjHoH8QjT0lAHT33oG2uFEQE6G7lTZLcBzHivveGRov2I-xfP4H3hSylcRYM1iE93KQnjXXrHQG9BeuWY/s400/metropolhis2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5321520846011163074" border="0" /></a>V de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5171412607134666119.post-15967644084023395302009-02-16T15:18:00.002+01:002009-02-16T15:22:04.101+01:00Street Fighter<span style="font-style: italic;">Later years<br /><br /></span>Per a celebrar l'estrena de l'<span style="font-style: italic;"><span style="font-style: italic;"><span style="font-style: italic;"><span style="font-style: italic;">Street Fighter IV, </span></span></span></span>aquí us deixo amb una divertida història: Street Fighter, anys després.<br /><br />Us poso els primers dos episodis, la resta els podeu veure als enllaços al youtube.<br /><span style="font-style: italic;"></span><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/BBBaJwl-u-E&color1=0xb1b1b1&color2=0xcfcfcf&feature=player_embedded&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/BBBaJwl-u-E&color1=0xb1b1b1&color2=0xcfcfcf&feature=player_embedded&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/DmSudcJBUqE&color1=0xb1b1b1&color2=0xcfcfcf&feature=player_embedded&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/DmSudcJBUqE&color1=0xb1b1b1&color2=0xcfcfcf&feature=player_embedded&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>V de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5171412607134666119.post-82874175690123654882009-02-12T18:42:00.004+01:002009-02-16T15:10:57.393+01:00Buscamines<span style="font-style: italic;">The movie</span><br /><br />Boníssim trailer fictici d'un dels jocs més senzills però viciants de la història. Em quedo amb la broma final: "<span style="font-style: italic;">I si fem un corazones?"<br /><br /><span style="font-style: italic;"></span><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/LHY8NKj3RKs&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/LHY8NKj3RKs&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /></span>V de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5171412607134666119.post-53404267880420153612009-02-09T20:28:00.004+01:002009-02-09T20:42:41.272+01:00Precious Images<span style="font-style: italic;">We love cinema</span><br /><br /><span style="font-style: italic;">Precious images</span> és un curtmetratge de <span style="font-style: italic;">Chuck Workman</span> que al 1986 va guanyar l'Oscar al millor curt-metratge.<br /><br />Està composat únicament de 469 planos, 469 fragments de les pel·lícules més famoses de la història del cinema, la majoria dels quals no dura més de mig segon.<br /><br />Per als amants del cinema, disfruteu-lo i divertiu-vos reconeixent les pel·lícules.<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/ZkomAdFxniw&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/ZkomAdFxniw&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br />L'he trobat avui navegant per trobar temes relacionats amb els drets d'autor, i m'ha resultat curiós.<br /><br />Si no n'heu tingut prou, aquí hi ha un compte enrere des de 100 fins a 1, a base de fragments de pelis:<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/FExqG6LdWHU&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/FExqG6LdWHU&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>V de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5171412607134666119.post-36515648943334138312009-01-23T11:59:00.008+01:002009-01-23T13:15:44.892+01:00Renfe<span style="font-style: italic;">capítol I</span><br /><br />Sé que quan m'acabi de treure el carnet de conduir (si mai arriba aquest dia), no agafaré el cotxe tantes vegades com hauré agafat el tren fins llavors. Estudiant el batxillerat i el cicle formatiu a Barcelona, i la universitat a Terrassa, he passat més temps dins d'un tren que no pas parlant amb la meva família.<br /><br />I està bé moure't en tren. El transport públic ferroviari d'aquest país et dóna temps per moltes coses, com per exemple llegir llibres, còmics, escoltar música, inclús jugar a videojocs, anys enrere amb la GameBoy i ara amb la DS.<br /><br />Al tren hi ha tota mena de fauna i d'altres éssers molestos però d'això en parlarem un altre dia.<br /><br />Quan anava al batxillerat i al cicle formatiu, la meva relació amb el tren transcorria sense exessius contratemps: amb el típic retard puntual i l'alegre colaps global que pateix el servei els dies de pluja. Però en els últims anys de carrera, en els que el meu trajecte Molins-Terrassa, si tot anava bé, durava 1h:10min, la cosa es va descantillar. Algú va decidir que cada dia fos una festa i així fou. Estrany era el dia que no hi havia un retard de mínim 20 minuts, i des de llavors, els trens s'aturen sempre a l'Hospitalet uns minuts, en honor a aquells dies feliços.<br /><br />Les coses van anar empitjorant quan van arribar les obres de l'AVE. Aquells moments tensos atrapats durant una hora entre l'Hospitalet i Sants, gent escapant i sortint alegrement del tren enmig de les vies i dels túnels. N'hi van haver uns que s'hi van estar tres hores a la línia de la platja de St Vicenç de Calders atrapats com a rates sense que ningú els comuniqués res, tot un detall per part de la organització, i tb el conductor s'ho va currar, devia ser força tímid i devia fer-li vergonya comunicar-se amb els alegres passatgers. Preferia que aquests s'amotinéssin abans que haver de parlar per l'altaveu...<br /><br />N'hi ha que atribueixen aquest desastre d'organització a la falta d'inversions en infraestructures a Catalunya, d'altres a que els empleats de Renfe estan descontents i volen cambiar les coses auto-sabotejant les Rodalies... Jo sóc d'una tercera opció i es que penso que tant renfe com empleats ho fan només per tocar la polla.<br /><br />El passat Diumenge 29 de desembre, em disposava a agafar el primer tren que sortia cap a Molins des de Pl.Catalunya a les 6:35 de la matinada, després de celebrar el sopar de nadal pilot amb els meus amics.<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNOqOexM6hRhnVUIejqaKj0cTgtmGp0uShuwjhpAun6ZLw1NYtnvaw8LVi4bwa146UwO0Oty5yxEYSutCDY6I9ONtTVAxhUwkBIprGfUeV4d9oGLg91ebh2S-Nz-BeWJKKR8HEseM169w/s1600-h/DSC_0240.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 266px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNOqOexM6hRhnVUIejqaKj0cTgtmGp0uShuwjhpAun6ZLw1NYtnvaw8LVi4bwa146UwO0Oty5yxEYSutCDY6I9ONtTVAxhUwkBIprGfUeV4d9oGLg91ebh2S-Nz-BeWJKKR8HEseM169w/s400/DSC_0240.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5294451310817383938" border="0" /></a>Com que ens fem grans i tothom va anar a dormir, vaig arribar a les 5:30 a l'estació de Pl.Catalunya, jo m'estava caient de son i em quedava una hora llarga d'espera per endavant. Per sort, aquella tarda, mentres comprava el regal de l'amic invisible per al doblement invisible amic Balsi (dic doblement invisible pq l'any passat tb em va tocar ell; a veure si renovem el sofware de l'amic invisible, Amadís ;)), doncs vaig comprar un llibre a l'fnac, i així vaig tenir alguna cosa que fer mentres esperava el tren.<br /><br />Van arribar les 6:35 i jo ja m'estava fregant les mans. Però el tren no va arribar. Les 6:40... les 6:45... En aquell moment van tenir la delicadesa d'anunciar-nos per megafonia que el tren arribaria amb 10 minuts de retard. Jo ja m'estava fregant les mans altre cop, doncs amb un senzill càlcul mental, vaig sumar 6:35+10min, i em donava just el minut que era en aquell moment. Però el tren no va arribar.<br /><br />Es van fer les 6:55, i la megafonia va tornar a regalar-nos un missatge de pau i prosperitat. Aquest cop anunciava que el tren arribava amb 20 minuts de retard. Jo vaig posar cara de desconfiança mentres decidia si sumar 20 min a les 6:35, la qual cosa em donava com a resultat aquell precís moment en el temps, o si sumar 20 minuts més als 20 minuts d'espera que ja portàvem. Efectivament el tren no va passar, ni en aquell moment, ni tampoc a les 7:15. La gent que, com jo, esperava el tren per a tornar cap a l'àrea metropolitana després d'haver anat de festa, es començava a inquietar. No sabria dir si els crits de queixa tendien cap a l'altercat o cap a la celebració. La presència de nombrosos agents de seguretat ajudàven a calmar els ànims. Els següents moments van transcórrer metres jo ja anava per la meitat del llibre i fent càbales pensant en l'hora límit per marxar a agafar el primer autobús cap a Molins a les 9:30 o agafar els Ferrocarrils de la Generalitat fins a Pallejà i anar caminant fins a Molins.<br /><br />Finalment el tren va arribar a les 8:00h del matí, per la via en sentit contrari a l'habitual (quasi el perdo), 1h:30min més tard de la sortida oficial. En total, van ser 2h:30min d'espera per a mí.<br /><br />Per això vull aprofitar per dir que no sé qui és el responsable d'això i de moltes altres molèsties, que no en sé la causa i que m'és igual. Però vull que sàpigues que no m'importa quant em costi o quant de temps trigui, dedicaré la meva vida a donar-te caça i quan et trobi, et trepitjaré el cap contra el terra.V de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5171412607134666119.post-61065799744276140922008-12-23T12:14:00.007+01:002009-01-23T11:55:16.923+01:00Who watches the Watchmen<span style="font-style: italic;">Adaptacions<br /><br /></span><a href="http://movies.apple.com/movies/wb/watchmen/watchmen-tlr2_480p.mov">Trailer 2<span style="font-style: italic;"> </span>de wathcmen</a><span style="font-style: italic;"><br /><br /></span><span>Aquest març s'estrena l'adaptació d'un dels còmics més importants de la història d'aquesta forma d'expressió artística</span><span style="font-style: italic;">. </span><span>Va ser escrit a la dècada dels 80 per <span style="font-style: italic;">Alan Moore</span> (creador també d'altres obres adaptades al cinema, algunes amb poca fortuna per cert, com</span><span style="font-style: italic;"> League of the extraordinary gentlemen, From Hell, V de Vendetta) </span><span>i dibuixat per <span style="font-style: italic;">Dave Gibbons</span>, i se'l considera un còmic revolucionari, que experimenta amb el llenguatge d'aquest 8è art (el més proper al cinema), i és l'exponent més gran d'una espècie de post-modernisme narratiu en el món dels còmics.<br /><br />L'adaptació cinematogràfica corre a càrrec de <span style="font-style: italic;">Zack Snyder</span>, que ja va adaptar una altra obra magna del còmic, <span style="font-style: italic;">300</span>, escrit per <span style="font-style: italic;">Frank Miller</span> (<span style="font-style: italic;">El regreso del caballero oscuro, Sin City</span>), amb una capacitat visual molt potent i un marcat respecte per la obra original.<br /><br />I és precisament aquest punt el que em dóna més confiança de cara a la qualitat de l'adaptació. La manera de traspassar una història des d'un art cap al cinema, està sempre subjecte a canvis. No es pot traspassar una novel·la a la seva adaptació fílmica igual que ha estat escrita, ja que literatura i cinema són dos arts diferents i utilitzen recursos narratius diferents, per la qual cosa els canvis són inevitables, per a que el resultat final que rep l'espectador sigui el més fidel possible a l'essència de les emocions i els missatges que feia arribar la novel·la.<br /><br />Ara bé, per què mai o poquíssimes vegades una pel·lícula és tant bona com la novel·la que adapta? Doncs, al marge de consideracions subjectives i el fet de que l'experiència de viure la realitat fictícia que proposa una novel·la és del tot personal, i llavors en veure la peli passem pel filtre narratiu i visual que ens proposa el responsable de l'adaptació: director/guionista, i això no acostuma a agradar... També entra en joc que l'adaptador de la novel·la, ha de manejar tant bé el llenguatge narratiu cinematogràfic com l'escriptor domina el llenguatge literari. I això, desafortunadament, passa poques vegades. (Kubrick us saluda)<br /><br />De fet moltes vegades el director/guionista de l'adaptació és tant condemnadament poc hàbil, que a més de no ser capaç de traspassar l'essència a la pantalla, se n'allunya descaradament, injustificadament, o a vegades amb motius comercials i no narratius.<br /><br />P.e.:<br /><object width="480" height="295"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/WeAv2rvMYJ8&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/WeAv2rvMYJ8&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="295"></embed></object><br /><br />Jo he edificat la meva vida, el meu caràcter, i les meves creences sobre aquesta sèrie, per tant no faré comentaris sobre això que acabeu de veure.<br /><br />Sé que veuré la pel·lícula, no sé si aniré a veure-la al cinema, perquè entro en conflicte amb el més profund del meu ésser de pensar en donar diners als creadors i distribuidors d'això, però tard o d'hora l'acabaré veient; i per la meva salut emocional, faré veure que estic veient una peli d'acció convencional que recorda vagament a bola de drac, i no una adaptació d'aquesta. Jo de vosaltres, faria el mateix.<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/2yDPzbV7yWA&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/2yDPzbV7yWA&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br />La fidelitat i el respecte per l'obra original ho són tot per a fer-ne una bona adaptació. I si no que li ho preguntin al Peter Jackson, que va dedicar un tou d'anys de la seva vida en adaptar i filmar el que hagués pogut ser el desastre més gran de les adaptacions cinematogràfiques, El Senyor dels Anells. I tot i alguna que altre relliscada en més d'un moment de la trilogia, se'n va sortir notablement.<br /><br /><br /></span><span style="font-style: italic;"><br /><br /></span>V de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5171412607134666119.post-5574306847419817962008-12-22T21:45:00.003+01:002008-12-22T22:58:17.621+01:00Wii music<span style="font-style: italic;">Caça de bruixes</span><br /><br />És curiós el que ha passat amb aquest videojoc.<br /><br />La crítica del sector l'ha destruït internacionalment, i la gent el veu com un producte infantil, sense sentit, i del que s'ha de fugir com d'un gos zombie (¿?). Resulta que la gent el critica brutalment sense saber-ne res, sense entrendre'n la mecànica, i sobretot, <span style="font-weight: bold;">sense haver-lo provat</span>.<br /><br />Això em porta a la reflexió de la setmana. És possible que la gent critiqui algo sense tenir ni puta idea de què parla. La resposta és, evidentment sí. Em pregunto quantes vegades, preguntant per cert producte, per cert grup de música o per certa pel·lícula, la penya ha començat a dir-me que era una merda, que no ho provés, sense tenir ni puta idea de què parlava. Pregunteu-vos doncs a vosaltres mateixos quantes vegades us haureu allunyat d'un producte, de la naturalesa que fos, per opinions i comentaris de gent que en realitat no sabia què cony deia. Potser us esteu perdent la vostra peli favorita, o el vostre music predilecte, o el vostre videojoc preferit. No ho sabrem mai.<br /><br />Això no és el que m'ha passat a mí amb aquest videojoc. Perquè sudant de l'opinió generalitzada, i de crítiques de revistes suposadament series que n'han publicat reviews malintencionats, i fent cas a uns pocs petats que comentàven pels fòrums que el joc musical en qüestió és la polla, em vaig animar a aconseguir-ne una còpia. I no podria estar més content.<br /><br />El joc, a diferència de la resta de jocs musicals, els màxims exponents dels quals són el guitar hero i el sing star, que el que plantegen és fer-te fer una còpia exacte de la cançó en qüestió, et proposa fer precisament el contrari. Que facis les teves pròpies versions de les cançons.<br /><br />El seu creador, Shigeru Miyamoto el defineix com un motor d'arranjaments. No sé a què ve tant de plantejar-se la qualitat d'aquest joc, quan el seu creador és qui va crear els jocs del Mario, el Zelda, i és possiblement la persona que més ha aportat per als avenços i l'evolució dels videojocs en tota la seva història. Alguna cosa decent en deu sortir del seu cap. Doncs resulta que la crítica internacional ha fet servir el videojoc de cap de turc per la falta de llançaments de la consola Wii de cara a aquestes festes de nadal. Però en té la culpa el joc? Jo diria que no... en fi... Que les pàgines web més series i respectables caiguin en aquesta falta d'objectivitat i aquesta mostra d'amarillisme em fa desitjar que caigui una bomba H i se'ns emporti a tots a la merda. No et pots fiar de res ni ningú en aquesta època de publicitat enganyosa, mentides i televisions pagant milions a políticas corruptes, lladres i delinqüents dels collons.<br /><br />Bé doncs com deia el joc et proposa fer la teva pròpia versió dels temes que porta. Triant els instruments que hi intervénen entre més de 60 diferents, triant el tempo, i interpretant la cançó a la teva manera, deixante portar per la inspiració. Aquí no importa fer la nota dins de la mil·lèsima de temps determinada, sinó fer-la de forma harmònica amb el conjunt.<br /><br />És difícil d'explicar, però per a que ho entengueu, el guitar hero, sing star, etc... és com calcar una cançó, amb paper vegetal, sense sortir-te de les línies del dibuix original. En canvi el Wii Music és com fer-ne una còpia a mà alçada, permetent-nos deformar i afegir detalls sorgits directament de la nostra pròpia creativitat. I això no té preu.<br /><br />És important no plantar-te davant del joc sense haver fet el tutorial inicial, pq és on t'explica la mecànica del joc i les seves possibilitats. Però un cop superades les primeres hores de joc, el repte per aconseguir versions ambicioses i, si esteu acompanyats, la partida de cul que us podeu fer tocant en grup, són impagables.<br /><br />A més, la possibilitat d'utilitzar al joc els miis que es curra la penya i que et pots descarregar a la consola, fa que puguis crear grups de somni, com Jack Bauer tocant amb Bjork, Jackie Chan i el Dr.Zoiberg, o un duet entre Michael Jackson i Alf.<br /><br /><span><span style="font-style: italic;">El joc et permet fer versions d'una cançó tant diferents com aquestes:</span></span><span style="font-weight: bold;"><br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/-KrPgcUcKyU&hl=en&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/-KrPgcUcKyU&hl=en&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br /><a href="%3Cobject%20width=%22480%22%20height=%22295%22%3E%3Cparam%20name=%22movie%22%20value=%22http://www.youtube.com/v/DXdmpTf4nUU&hl=en&fs=1%22%3E%3C/param%3E%3Cparam%20name=%22allowFullScreen%22%20value=%22true%22%3E%3C/param%3E%3Cparam%20name=%22allowscriptaccess%22%20value=%22always%22%3E%3C/param%3E%3Cembed%20src=%22http://www.youtube.com/v/DXdmpTf4nUU&hl=en&fs=1%22%20type=%22application/x-shockwave-flash%22%20allowscriptaccess=%22always%22%20allowfullscreen=%22true%22%20width=%22480%22%20height=%22295%22%3E%3C/embed%3E%3C/object%3E"><object width="480" height="295"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/DXdmpTf4nUU&hl=en&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/DXdmpTf4nUU&hl=en&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="295"></embed></object></a><br /><br /></span>Evidentment el joc tb té errors que fan que no sigui millor. Alguns instruments, com la guitarra elèctrica no sonen prou bé; el nombre de cançons (50), podria ser més ampli i, tot i que cada cançó pot donar lloc a un nombre infinit de versions, tanta cançó tradicional fa cagar... "Desde Santurce a Bilbao" pots tocar en el putu joc... en detriment de més cançons de música clàssica o pop del s.XX... Quan penso en un Wii music amb cançons de pel·lícules i de videojocs, com les ja incorporades Carros de foc o F-zero, se'm fa la tita aigua...<br /><br />I fins aquí la meva review. I recordeu, no feu cas mai de ningú... <span style="font-weight: bold;">MAI</span>V de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5171412607134666119.post-82712420062165882512008-11-25T11:43:00.003+01:002008-12-28T18:45:53.670+01:00Super Street Fighter 2 Turbo HD RemixM'encanta quan els títols dels jocs es tornen tan llargs que esdevénen ridículs.<br />En aquest sentit, el videojoc Street Fighter II, o millor dit, les seves consecutives versions, és el rei màxim. Abans que arribés a Street Fighter 3, si no van venir una vintena de Street fighters II "algo", no en va venir cap: Street fighter 2 turbo, super street fighter 2, super street fighter 2 turbo, street fughter alpha, street fighter alpha 2, street fighter vs x-men, street fighter vs marvel, street fighter vs jander....<br /><br />Però tot això és igual perquè demà arriba al bazar de Xbox360... :<br /><br /><a href="http://www.gametrailers.com/player/42618.html?type=">http://www.gametrailers.com/player/42618.html?type=</a><br /><br /><br />Sí! La versió en HD del millor joc de lluita de la història, a 1080p i preparat pel joc on-line. Si vols, pots estar jugant eternament que sempre hi haurà algú a tot el món disposat a fer una partida. És meravellós. Gràfics "re-pintats", sons regrabats, músiques reversionades (mítiques)... Merda necessito el Gold...<br /><br /><br />Per cert, per si algú s'ho pregunta, la música que sona al tràiler és de Karate Kid, una increïble pel·lícula dirigida en plens anys 80 per John G. Avildsen (director de la encara més increïble Rocky), i que va portar a un humorista estadounidenc d'ascendència japonesa, a la nominació de l'Oscar a millor actor secundari per la seva interpretació del Sr Miyagi. Estem parlant del desaparegut recentment Pat Morita. Jo li hagués donat el putu Oscar.V de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5171412607134666119.post-43308527479436868382008-11-16T14:24:00.011+01:002009-08-28T19:09:53.229+02:00Civilització occidental i capitalisme<div style="text-align: center;"><br /></div><br />Quan naixem i creixem, la teva família i els teus professors t'eduquen amb les idees i les normes que durant segles, en la societat, hem anat heredant i fent evolucionar.<br />Però, i si aquesta evolució de les idees, de les concepcions que assimilem en el nostre procés d'aprenentatge, i que determinen els nostres valors i creències més íntims, depengués d' errors de raonament, i de lògiques que no depènen necessàriament de la búsqueda d'un bé comú per a la majoria de membres d'aquesta societat?I si la nostra manera d'entendre el món es veiés embrutada per aquests errors sorgits de la llògica de persones egoístes, interesades, o directament malsanes, ments psicòpates sense capacitat d'empatitzar amb la resta d'éssers vius i el seu patiment?<br />I si la capacitat que tenim de buscar la felicitat, i de fer feliç els altres, estigués distorsionada pel que ens han dit que hem de creure i hem cregut des d'abans de tenir ni tan sols ús de raó?<br />Si fos així, com seria el món en el que vivim?<br />Potser des de les esferes més altes de poder es vendria un model de vida únic, basat en un esquema molt poc flexible.<br />Potser generacions enrere la gent que ostentava el poder es va donar compte de que la millor forma de tenir el poble controlat, era fent servir una sèrie de mecanismes basats en la por i en la desinformació. Introduïts des de la infància per a que cap altre raonament que no fos el seu pogués emergir del conjunt social.<br /><br />Dedicaries la teva vida a estudiar, per més tard dedicar la teva vida a treballar, per tenir just el mínim de diners necessaris per a formar una família, per tenir fills que posteriorment heredaríen de tú aquestes mateixes idees, mentres els que aconseguissin arribar al poder en rebrien els beneficis.<br />Potser treballariem per empreses per les quals l'única importància seria treure més partit de la resta del món, augmentar el capital, en comptes de lluitar pels interessos dels seus clients, o per millorar la vida de la gent.<br /><br />Potser treballaries tota la vida per aquestes empreses, i sense ser-ne conscient, arribant més amunt o més avall en l'escala de poder de l'empresa, des del president, fins al treballador, estaries enfocant la teva energia, dedicant la teva vida a aquests objectius poc pràctics pel devenir de la resta de la humanitat.<br />I com podrien fer les empreses que els treballadors féssin això tant estúpid? Doncs fent que no se'n donguéssin compte, mantenint-los ocupats intentant sobreviure amb lo poc que els paguen, fent-els-hi creure que han de comprar coses que no necessitarien mai.<br /><br />I dedicaries tantes hores del teu temps a fer això, que no tindries temps ni de parar-te a reflexionar, i només tindries ganes d'evadirte davant la televisió durant el teu poc temps lliure.<br /><br />Aquestes empreses aprofitarien també aquesta situació i farien servir la publicitat per a enganyar-nos a tots sobre les seves verdaderes intencions, i per vendre'ns tot el que en realitat no necessitem.<br />D'aquesta manera tots acabaríem sent còpies d'un disseny de persona que fa que es mantingui aquest model. I les nostres famílies acabaríen sent còpies d'un disseny de família que és la base sobre la que es sustenta el sistema. Generacions rere generacions, pels segles dels segles.<br /><br />Si fos així, els membres de la societat seríem esclaus, i les nostres vides, les de centenars de milers de milions de persones, estarien enfocades cap a un objectiu molt concret i específic.<br /><br />La brutal quantitat d'energia que una persona desplega durant tota la seva vida, no estaria enfocada a la auto-realització personal, o al bé de tota la societat, sino a perpetuar un model que beneficia a uns quants i esclavitza a tota la resta.<br />Llavors arribem a certa edat i resulta que estem deprimits i ens preguntem per què no podem dormir per les nits, i em de dormir a base de pastilles.<br /><br />Ens haurien robat fins i tot el dret natural a dormir tranquils.<br /><br />Us imagineu que el món fos així?<div style="text-align: center;"><br /></div><div><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div><br /></div><div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVfUFjVeuSZRtPMChEQI2wxfQtyJcl9glmX32uDPntgyoEInvYMDZXEjwzrSC4D13ck2mlvqRYB_zECbIOxESjHn9g9vUOjKNX2SRDS0bfjSXTvONYZoVmGd_d-yn_osMNGLudOwXxLyQ/s400/matrix+campos.jpg" style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 237px;" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5272585192331892738" border="0" /><span style="font-style: italic;">Los seres humanos ya no nacemos, se nos cultiva.</span><br /><div><i> </i>Matrix</div><div><i><br /></i></div><div><br /></div><div><br /></div></div>V de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5171412607134666119.post-28377596089882430962008-11-04T10:35:00.007+01:002008-11-04T13:42:21.623+01:00MAMMA MÍA! El musical / La pel·lícula<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.pelion-paths.gr/FDB/MammaMia%5B1%5D.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 484px; height: 274px;" src="http://www.pelion-paths.gr/FDB/MammaMia%5B1%5D.jpg" alt="" border="0" /></a>Abans que res, he de confessar una cosa: m'agraden els musicals. Sí sí, m'agraden els musicals... d'una forma heterosexual, és clar... M'agraden fins a tal punt que penso que la vida hauría de ser un musical, i la gent hauría d'expresar les seves emocions cantant. Al cap i a la fi, cantar és una bona manera d'expresar-se: cantes quan estàs molt content, cantes per fer-te passar la por, cantes a la dutxa... El món seria un lloc molt més agradable si en comptes de queixar-nos cridant, ens queixéssim cantant; si cantéssim a coro per anar a treballar (com deia el <span style="font-style: italic;">Rubianes</span>); si cantéssim les nostres penes i els nostres problemes, en comptes de ser uns reprimits dels collons... Després tothom amb Prozac, antidepresius, pastilles per dormir... otro gallo cantaría si cantéssim (valgui la redundància).<br /><br />A què ve plantar-vos al cervell aquesta imatge de gent vivint les seves vides empalmant cançons d'amor i coreografies? Doncs que l'altre dia, la meva bona amiga <span style="font-style: italic;">Bea, </span>tenía dues entrades de més per al musical <span style="font-style: italic;">Mamma Mía!</span> que s'està representant a Barcelona i me les va regalar a mí i a un acompanyant el nom del qual no vull dir perquè em provoca malestar (bueno va: el <span style="font-style: italic;">Monchi</span>).<br />Ja he dit que m'agraden els musicals, i també m'entusiasmen les cançons d'<span style="font-style: italic;">ABBA</span>, de fet ja havia anat a veure la pel·lícula, i no em deixaria perdre aquesta oportunitat (essencialment perquè era gratis, sinó s'han de pagar 50 €... No els he tingut mai jo 50€!!).<br /><br />Ultimament hi ha una tendència agradable a regalar-me entrades de teatre (i que duri) i això d'anar a veure espectacles en els que no hi intervé una pantalla blanca que reflecteix persones que en realitat no són allà m'ha fet reflexionar sobre que el teatre, durant molts més segles que el cinema, ha estat l'entreteniment per exel·lència de la humanitat. Ja des dels clàssics grecs, passant pels grans dramaturgs com <span style="font-style: italic;">Shakespeare</span>, el teatre reunia sota el mateix sostre a tot tipus de gent de diferents classes, els reis es mesclàven amb els pobres per a veure l'èxit teatral de la temporada... I així és una mica com em vaig sentir jo a tercera fila del <span style="font-style: italic;">BTM (Barcelona Teatre Musical</span>), de fet, dues files més enrere hi havia assentats l'infanta <span style="font-style: italic;">Mª Cristina</span> i l'<span style="font-style: italic;">Urdangarín</span>, amb la seva prole.<br /><br />La trama del musical està molt ben portada i les cançons d'<span style="font-style: italic;">Abba </span>hi encaixen perfectament. Si alguna cosa podria ser negativa és precisament que tot fos una excusa per a plantar les cançons d'abba l'una darrera l'altra sense sentit, però la trama se les arregla prou bé i aquesta i els personatjes ténen suficient entitat pròpia com per fer-nos oblidar que, efectivament, tot és una excusa per plantar-nos les cançons d'<span style="font-style: italic;">abba</span> una rera l'altra a la cara. Els intèrprets de la versió espanyola, encapçalats per la <span style="font-style: italic;">Nina </span>mereixen una menció especial, sobretot m'agradaria destacar la <span style="font-style: italic;">Roser Batalla</span>, que fa el paper de <span style="font-style: italic;">Rosie</span>, la amiga feminista de la <span style="font-style: italic;">Nina</span>, i la <span style="font-style: italic;">Georgina Llauradó</span>, que el dia que vaig anar jo feia de <span style="font-style: italic;">Sophie</span>, la protagonista, substituïnt a l'actriu principal. A més l'acor que fa de novio de la <span style="font-style: italic;">Sophie</span> és en <span style="font-style: italic;">Joan Vázquez</span>, que anava amb mi al batxillerat al <span style="font-style: italic;">St.Antoni</span>, tot i que em sembla que mai vam arribar a parlar, jo el coneixia com a <span style="font-style: italic;">Pete Sampras</span>... Tots els intèrprets canten molt i molt bé, en directe superen de molt als de la versió cinematogràfica.<br /><br />Menció especial també a l'escenografía. Els canvis d'escena i alguns escenaris resulten força espectaculars.<br /><br />Fa molta gràcia també el fet que l'orquestra toca en directe al peu de l'escenari, i pots veure al conductor i als músics tocant les cançons. I s'ho passàven bé els putes, perquè no paràven d'intercanviar riures i mirades de complicitat... O això o eren tots gayers...<br /><br />El musical és tot el que es podria esperar d'ell, és divertit i acaba en una festa amb tothom ballant al teatre... Amb la qual cosa compleix perfectament el seu propòsit.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.salir.com/_images_/peliculas/d/6/f/0/cartel_mamma_mia_0.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 319px; height: 450px;" src="http://www.salir.com/_images_/peliculas/d/6/f/0/cartel_mamma_mia_0.jpg" alt="" border="0" /></a><br />I ara parlem de la pel·lícula. La pel·lícula, dirigida per una dona que un dia va anar a veure el musical i li devia agradar, la divideixo en dues parts ben diferenciades.<br /><br />La primera, en la que trama, presentació dels personatges i els números musicals formen un tot conjuntat i equilibrat. Aquesta part és millor en cinema que en teatre. De fet mentres la veia pensava que era la millor puta peli que havia vist. El llenguatge cinematogràfic ens permet acostar-nos als personatges i a les cançons com seria impossible de fer en el teatre, i tot guanya: especialment les interpretacions i els petits detalls d'acuació dels protagonistes, encapçalats per una sempre perfecta <span style="font-style: italic;">Meryl Streep</span>. A ella li és igual lo que li fotin davant... fot-li fot-li que jo ho actúo...<br /><br />Malauradament,els avantatges que un bon muntatge i la narrativa cinematogràfica ofereixen, se'n van a norris (<a href="http://fanzinechucknorris.blogspot.com/">chucknorris</a>) a partir de cert moment de la pel·lícula en el que la direcció perd el nord i tot es converteix en una trama sense sentit i en una voràgine de cançons d'<span style="font-style: italic;">Abba</span> que no vénen al cas.<br />La trama és la mateixa que en el musical, i les cançons són pràcticament les mateixes i en el mateix ordre, sí. Però si algo té el cinema és que dóna a l'espectador una dòsis extra-forta de realitat que en el teatre no hi és, i el que pot funcionar sobre un escenari, s'hauria d'haver tractat amb més compte en l'adaptació cinematogràfica, on l'espectador es posa directament dins del món representat en la realitat fílmica i on es veu el plumero a les accions i decisions dels protagonistes si no ténen una sòlida base narrativa.<br /><br />Conclusió final: aneu al cine, que val 10 vegades menys...V de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5171412607134666119.post-18803119978003799462008-10-30T12:43:00.021+01:002008-10-30T16:53:00.982+01:00Guanyador de la millor wiideaPro <span style="color: rgb(255, 0, 0);font-size:180%;" >R</span>evolution fútbol <span style="color: rgb(255, 153, 0);">turbo</span> <span style="color: rgb(255, 0, 0);">EX</span><br /><br /><br />L'any passat, la revista d'informació de videojocs més important de parla hispana al món, <a href="http://www.meristation.com/"><span style="font-style: italic;">Meristation.com</span></a> i <span style="font-style: italic;">Nintendo</span>, van organitzar un concurs en el que instàven als participans a dur a terme un vídeo en el qual expliquéssin i desenvolupéssin una idea per a un videojoc per a la consola que <span style="font-style: italic;">Nintendo</span> acabava de llançar al mercat: la <span style="font-style: italic;">Wi</span><span style="font-style: italic;">i</span>.<br /><br />Com tots sabeu, la gran novetat que incorpora el nou producte de <span style="font-style: italic;">N</span><span style="font-style: italic;">intendo</span> és la capacitat del comandament de detectar els teus moviments, així que es tractava d'idear un videojoc per tal de treure-li partit a aquesta novedosa i original característica. El premi eren 4 consoles <span style="font-style: italic;">Wii</span> per als guanyadors de cada categoría del concurs, i una <span style="font-style: italic;">Wii</span> + tot el catàleg de videojocs del 2007 publicat per <span style="font-style: italic;">Nintendo</span> per al guanyador del primer premi. A mé<br />s pagàven el viatge a Madrid per assistir a la festa d'entrega de premis.<br /><br />Jo, des que vaig veure com funcionava la wii, i abans de que s'organitzés aquest concurs, ja pensava, quan veia algunes persones de la meva família i dels meus amics mirant el futbol, que estaria curiós un joc per a la Wii en que et deixessin posar-te a la pell d'un entrenador al peu del terreny de joc per tal de conduir el joc del teu equip. La gent quan mira el futbol crida, critica i gesticula talment com si a través de la televisió l'equp l'hagués de sentir. Quan vaig veure que s'organitzava aquest concurs vaig pensar que seria divertit presentar aquesta idea.<br /><br />Amb la inestimable ajuda del meu company de projectes audiovisuals, en <a style="font-style: italic;" href="http://izanamiworks.blogspot.com/">Nando Casorrán</a>, vam convocar al meu colega <span style="font-style: italic;">Jordi Guilera</span>, la persona més pròxima al personatge que necessitava per a exemplificar el meu video, a casa del meu amic <span style="font-style: italic;">Ramón Vega</span> (una salutació al seu germà <span style="font-style: italic;">Dani Vega</span>, que també hi viu però a ell no li vaig demanar permís...). I aquest n'és el resultat:<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Pro Revolution fútbol turbo EX</span><br /><br /><br /><div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dwcWOSnypuNXLHmColNH3fCMUYL4hvbq6IxKIv0_anhp5UOJzaQUQ4VUu5ce2DcpMOPe2W_iKK7qKQWfBa4cw' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe><br /><br /><div style="text-align: left;"><br />Comentar que el vídeo va ser pujat in extremis a youtube per a participar en el concurs a l'ultim segon de l'ultim minut de plaç per a participar en el concurs gràcies a l'ajuda del sempre eficient <span style="font-style: italic;">Sergio Lois</span>, perquè jo no tenia ni idea de com cony es feia.<br /><br />Al cap d'uns dies <span style="font-style: italic;">Meristation.com</span> va publicar una llista de nominats:<br /><br /><a href="http://www.meristation.com/v3/des_noticia.php?id=cw4643e4510f84a&pic=GEN">http://www.meristation.com/v3/des_noticia.php?id=cw4643e4510f84a&pic=GEN</a><br /><br />Entre aquests nominats hi havia <span style="font-style: italic;">pro revo futbol</span>!! Estava content pel fet d'estar nominat perquè havien reconegut la qualitat de la meva feina, però això no implicava cap premi.<br /><br />El jurat que triava els nominats i els guanyadors de cada categoria eren en <span style="font-style: italic;">Gonzo Suárez</span>, un dels grans del videojoc espanyol, creador de l'exitós <span style="font-style: italic;">Comandos</span>, i que va formar part anys enrere de la mítica editora <span style="font-style: italic;">Opera Soft</span>, d'on en va sorgir un dels grans èxits mundials, el videojoc <span style="font-style: italic;">La abadía del crímen</span>; <span style="font-style: italic;">Luís Fernández</span>, cap de desenvolupament de <span style="font-style: italic;">Pyro Studios</span> (l'empresa de videojocs més important a nivell estatal), i que anteriorment formava part dels equips de desenvolupament de <span style="font-style: italic;">Sony Computer Entertainment Europe</span> i va participar en els videojocs <span style="font-style: italic;">Esto es fútbol, EyeToy i SingStar; Víctor Sánchez</span>, crític de videojocs i conductor de la secció de videojocs del programa <span style="font-style: italic;">Cuadrosfera, Jose Arcas</span>, redactor de <span style="font-style: italic;">Meristation.com</span> i promotor del concurs, i el responsable de màrketing de <span style="font-style: italic;">Nintendo España</span>.<br /><br />Uns dies més tard:<br /><br /><a href="http://www.meristation.com/v3/des_noticia.php?id=cw4647ac344f2cb&pic=GEN">http://www.meristation.com/v3/des_noticia.php?id=cw4647ac344f2cb&pic=GEN</a><br /><br />I allà estava! A baix de tot! El vídeo del Guile amb els braços aixecats, com anticipant-se a la decisió final del jurat, com si el mateix video ja sabia que guanyaria...<br /><br />Havíem guanyat un concurs de nivell estatal, i més enllà, perquè també hi participaven els lectors de <span style="font-style: italic;">Meristation</span> de sud-amèrica i mèxic. <span style="font-style: italic;">Pro revo fútbol</span> es va imposar per sobre de tots els seus rivals i va guanyar el premi a "la millor wiidea global". Visca joder.<br /><br /><span class="msnoticia"><em>"<span style="font-family:georgia;">Pese a no estar nom</span></em></span><span class="msnoticia"><em><span style="font-family:georgia;">inado en niguna otra categoría, valorando su conjunto realmente se ha conseguido transmitir que con el mando de Wii se abren nuevas posibilidades hasta en los juegos más tradicionales como los de fútbol</span></em></span><span class="msnoticia"><em><span style="font-family:georgia;">. Ser el entrenador de tu propio equipo apoyado en los movimientos reales, e incluso la participación de Nintendo DS para dibujar tus tácticas, sería un juego único en caso de llevarse algún día a la práctica, se convertiría en un auténtico éxito</span>".</em> Ernesto Fernández-Maqueira.</span><br /><br />La prova de que amb una bona idea es pot arribar molt lluny.<br /><br />Concretament fins a Madrid, on es celebrava la festa del 10è aniversari de <span style="font-style: italic;">Meristation.com</span> i on es duia a terme l'entrega de premis:<br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8Ey5wzLhCcHE4hcTOzbchP_WcslCX_lmk1Pvmi2wIROUip-SFUuQpmVj2dfpnRTUTJ11PvqtresE9D59PZRUHxs5lgqwplf4WaAiCo6hi6sCTdjNOYqrl2G2a3r_yhpKcAbyn3mL5aZU/s1600-h/Imagen+007.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8Ey5wzLhCcHE4hcTOzbchP_WcslCX_lmk1Pvmi2wIROUip-SFUuQpmVj2dfpnRTUTJ11PvqtresE9D59PZRUHxs5lgqwplf4WaAiCo6hi6sCTdjNOYqrl2G2a3r_yhpKcAbyn3mL5aZU/s400/Imagen+007.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5262944305762956466" border="0" /></a>Aquí amb el <span style="font-style: italic;">Gonzo "Comandos" Suárez</span>, i la meva amiga <span style="font-style: italic;">Sara</span>, que em va acollir a casa seva en la meva estància a Madrid.<br /></div><div style="text-align: right;"><br /></div><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPY8_DiFE_Hx7WRV6ZeKzs2PMB6XdLwG78utONQ76dtm3ePn5vw-H_iJh3s4myaE4zWHPIbMegDosO2ceqHa55xuyAapn2f6hAVU-Ci7GrFlUkffaKlD6zj3etOUM51BN66aU9sxjA3M8/s1600-h/Imagen+011.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPY8_DiFE_Hx7WRV6ZeKzs2PMB6XdLwG78utONQ76dtm3ePn5vw-H_iJh3s4myaE4zWHPIbMegDosO2ceqHa55xuyAapn2f6hAVU-Ci7GrFlUkffaKlD6zj3etOUM51BN66aU9sxjA3M8/s400/Imagen+011.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5262944334205421410" border="0" /></a>Amb l'<span style="font-style: italic;">Ernesto "Gañaaan!" Sevilla</span> i la <span style="font-style: italic;">Kira Miró</span>, els nois de <span style="font-style: italic;">Cuatrosfera</span><br /><br /></div><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqb2WEfOa-t23t0Vbc5O4rhUy_z3Xos8TVQ6vDzsToM82McGrr0iOSP5Ickgota5j4MYpRvEdj8KGXPhC5n8MKvIm9fVSYOfAzjJzIDZHj3GrieyOALSy3kU9JSxgLWEAEDSwl46pxX90/s1600-h/Imagen+014.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqb2WEfOa-t23t0Vbc5O4rhUy_z3Xos8TVQ6vDzsToM82McGrr0iOSP5Ickgota5j4MYpRvEdj8KGXPhC5n8MKvIm9fVSYOfAzjJzIDZHj3GrieyOALSy3kU9JSxgLWEAEDSwl46pxX90/s400/Imagen+014.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5262944315982660354" border="0" /></a>Amb el <span style="font-style: italic;">Nacho Ortiz</span>, cap de redacció de <span style="font-style: italic;">Meristation Consolas</span><br /><br /><br /></div><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQDZWOiVll6Mg0AKRgkRO1_TtRseh-lXv-ikqube4WG8UP8u8HsXXPHAlGrSpoXqWs6WbNBr_4eThfUK1xH_nCyuj16HtK5lMWifzSOS_BcPVg58q7tKV-wiNWm23NYZ8QH1fk8hE4FXg/s1600-h/Imagen+003.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 300px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQDZWOiVll6Mg0AKRgkRO1_TtRseh-lXv-ikqube4WG8UP8u8HsXXPHAlGrSpoXqWs6WbNBr_4eThfUK1xH_nCyuj16HtK5lMWifzSOS_BcPVg58q7tKV-wiNWm23NYZ8QH1fk8hE4FXg/s400/Imagen+003.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5262944335927292658" border="0" /></a>Esperant els del <span style="font-style: italic;">canal+</span> per concedir una entrevista...<br /><br /><br /></div><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXJMU_7UmzpHSLOtMfAJ_0lWeARK_KmBe9RlFnyXwCRdTC6sXLPk3L6wdUYx_fNGk7PZW0RdgeIFhKwkv6UJv5rq1H2geWmeu64kd8ZupJ_LdCpXox3Na2Ptlf96PbdQyqYk6ao4qz5Ng/s1600-h/Imagen+008.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXJMU_7UmzpHSLOtMfAJ_0lWeARK_KmBe9RlFnyXwCRdTC6sXLPk3L6wdUYx_fNGk7PZW0RdgeIFhKwkv6UJv5rq1H2geWmeu64kd8ZupJ_LdCpXox3Na2Ptlf96PbdQyqYk6ao4qz5Ng/s400/Imagen+008.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5262944324497083522" border="0" /></a>El jurat efectua l'entrega de premis<br /><br /><div style="text-align: left;">A la festa, amb la papa, a la zona vip, codejant-me amb la crème de la crème de la societat madrilenya, gent important de les altes esferes, cracs dels videjocs, jefazos de <span style="font-style: italic;">Nintendo, Sony, Microsoft</span>, jugadors del Real Madrid bordes... Em vaig sentir com una superestrella mundial, gràcies sobretot a l'alcohol.<br /><br />Els dies següents un no parar de concedir entrevistes, apartant fotògrafs, evitant paparazzis per Madrid... és el costat fosc de la fama...<br /><br />El dia 20 de maig de 2007 vaig parlar en el telediari d'<span style="font-style: italic;">Antena 3</span> del migdia del diumenge. 3 milions d'espectadors van escoltar les meves paraules, que dius... haguessis pogut aprofitar i dir algo per millorar el món, però mira, això és el que vaig dir:<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/s270fqqf7KI&hl=en&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/s270fqqf7KI&hl=en&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br />També vaig aparèixer en el programa <span style="font-style: italic;">cuatrosfera</span>, de <span style="font-style: italic;">cuatro</span>, tot i que no tinc el material i jo no m'he vist, alguns excompanys de l'escola em van confirmar que efectivament hi vaig aparèixer. He de dir que en el moment de concedir l'entrevista als de <span style="font-style: italic;">cuatrosfera</span> el meu nivell d'embriaguesa ja era força alt...<br /><br />Aquí en el programa de <span style="font-style: italic;">canal+, plus.es</span>:<br /><br /><br /><div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dwkL28wg8LP_TQnIeVhGSP5WOZ80KhjRnGLlF5BB0N6JVsXUhtR4oZeD7pX8-zn2fg079-Wc9Va7MZboFRfrA' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe><br /></div><br /><br /><br />Era necessari tot aquest desplegament de mitjans per cobrir la notícia de que havia guanyat el premi? La resposta és evident: sí.<br /><br />Després va aparèixer no sé com el <span style="font-style: italic;">Monchi</span> per Madrid i vam visistar la ciutat amb ell i la <span style="font-style: italic;">Sara</span>.<br /><br />I aquesta és la crònica del periple a Madrid.<br /><br />Això era un més de maig, fins al més de juliol no vaig rebre una primera remesa de jocs, i els altres no els vaig rebre fins ben entrat el 2008, juntament amb la pasta del bitllet d'avió que em van deixar a deure. Fins un any després de la festa, que dius, ah clar, pobres, aquests de la <span style="font-style: italic;">Nintendo</span> no ténen calers, com que de <span style="font-style: italic;">Wii</span>s no n'han venut cap...<br /><br /></div></div></div></div>V de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5171412607134666119.post-61415412698216293502008-10-29T09:49:00.002+01:002008-10-29T10:37:25.390+01:00Poma contra Finestres(Apple vs Windows)<br /><br />Ahir vaig anar a la universitat per a fer una operació informàtica relativament senzilla: fer una còpia de seguretat del projecte final.<br />Acostumat a la màgia negra que alguns insisteixen en anomenar informàtica, jo ja anava preparat i intuïa que aquesta operació que s'hauria de realitzar en una mitja hora, podria acabar per durar tot el dia.<br /><br />Tinc aquesta definició de l'informàtica com una màgia perquè, després d'anys i anys barallant-me, primer amb ms-dos i després amb windows 95's i demés, he arribat a la conclusió que un sistema de circuits integrats tant minimitzats i ridículament petits que deixant passar electricitat o barrant-li el pas et permetin des de veure ironman o escoltar l'últim èxit de camela gratuïtament, fins a comunicar-te amb un noi d'Israel mentres jugueu una partida d'escacs, ha de ser per força qüestió de potra, o de màgia.<br />Per això quan un ordinador o un programa no funciona com ho hauria de fer, no us poseu nerviosos, és normal. Lo que realment és estrany és quan funcionen correctament. Per tant, en comptes de sentir-vos abatuts, tristos i estafats quan no funcioni, proposo sentir-vos vius i plens de llum quan sí ho facin, meravelleu-vos del que el progrés ens ha regalat, la màgia negra del món modern: la informàtica.<br /><br />Doncs bé com anava dient, portàva un disc dur extraïble per a fer una còpia de seguretat del projecte final. Però resulta que el disc estava formatejat des d'un PC amb Windows en sistema NTFS, un sistema que els ordinadors Macintosh de l'escola no están disposats a reconèixer.<br />Hi ha un sistema amb el qual el Windows pot formatejar el disc i fer que es reconegui en ambdós sistemes operatius (Mac i Windows), i aquest és el sistema Fat32.<br />Sent coneixedors d'aquests dos pilars de l'art de donar format a un disc dur, jo i l'Albert, un company de la uni, vam portar un ordinador portàtil amb un Windows per a poder donar-li el format adequat al nostre disc dur extern per tal de que els Macintosh el reconeguessin com a digne contenidor de la seva no suficientment preuada informació.<br />Com si del guió d'una bona pel·lícula es tractés, els obstacles no cesàven de sorgir. El Windows no ens permetía formatejar el disc en sistema d'arxius Fat32 perquè deia que no podia formatejar-lo perquè era massa gran (80Gb). Pel que sembla els antics, que van inventar el format Fat32 mai es van imaginar que els discs arribarien a tenir les aberrants capacitats que ténen ara per ara.<br />Després de barallar-nos amb el Windows, inclús accedint al símbolo del sistema (per introduir comandes a l'estil de l'anterior sistema operatiu dels ordinadors X86, l'MS-DOS), vam prendre la decisió de formatejar el disc amb el Macintosh directament, eliminant qualsevol possibilitat de poguer connectar el disc en un PC. Però ens la pelava perquè l'Albert i jo el que volíem era una còpia de seguretat, així que vam iniciar el formateig en el sistema d'arxius Mac OS X. En l'últim moment, com si d'una bona pel·li d'acció es tractés... va aparèixer el Carles, l'informàtic de la uni, anteriorment professor meu de l'assignatura de Física al Batxillerat, al col·legi St.Antoni de Barcelona (quines voltes que fa la vida), i ens va donar la solució final: podíem formatejar el disc des d'un Mac en sistema d'arxius MS-DOS per a fer que el disc es pogués connectar tant a un PC com a un Mac; però amb un inconvenient, que no podria albergar fitxers individuals que fossin majors de 2,2 Gb.<br />Espero que us hagi agradat aquesta classe d'informàrtica; qui sap, potser algún dia us servirà per algo...<br /><br />A la pregunta que li vaig fer al Carles, de per què ho feien tant complicat, per què tants sistemes d'arxius, per què tanta incompatibilitat, per què la resposta als nostres desitjos va trigar tant a arribar...? Ell va contestar:<br />Per què els governs més importants del món promouen guerres, per què les empreses més grans no reparteixen els seus diners amb els més pobres i necessitats, per què les persones més riques no ajuden a erradicar la fam al món...?V de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5171412607134666119.post-15549520589691861322008-10-27T10:57:00.000+01:002008-10-27T11:16:03.101+01:00Tràiler Street Fighter IVRetorn del videojoc que va canviar la lluita un contra un per sempre. Tràiler presentat al Tokyo Game Show d'aquest any:<br /><br /><a href="http://trailers.gametrailers.com/gt_vault/5667/t_streetfighter4_tgs08tr_h264.mov">http://trailers.gametrailers.com/gt_vault/5667/t_streetfighter4_tgs08tr_h264.mov</a>V de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5171412607134666119.post-53283566640227126842008-10-24T11:53:00.000+02:002008-10-24T11:59:46.095+02:00Marc Vendrell a Ràdio Molins de ReiAhir dijous 23 d'Octubre em van trucar a les 10 del matí de la ràdio, que està aquí al costat de casa, que els havia fallat la noia que els fa la secció de cultura, i que a veure si podia concedir una entrevista radiofònica a les 10:30, en relació al concurs de cinema guanyat el passat setembre. Aquest n'és el resultat (:-S)<br /><br /><a href="http://www.2shared.com/file/4151130/4e481970/MarcRadioMolins.html">Marc parla per la ràdio</a>V de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5171412607134666119.post-22134617028621057802008-10-23T17:21:00.000+02:002008-10-23T18:50:10.487+02:00Declaració d'intencionsL'altre dia, informant-me sobre facebooks, blogs, myspaces i altres programes i sistemes internètics que formen part del món de la comunicació, vaig descobrir que blog és una contracció de web log (que vol dir diari web), i també que en català, a més de dir-li bloc, també se'n pot anomenar bitàcola (bitácora en castellà, com el cuaderno o el diario de bitácora dels vaixells).<br /><br />Jo fa temps que busco un espai, un lloc on plasmar algunes reflexions, opinions, queixes o qualsevol tipus de comentari que se m'ocurreixi durant el meu dia a dia. Però vull deixar clar que, la motivació principal que m'ha dut a crear aquesta bitàcola personal, és la ràbia. No sé si us passa, però a mi, durant el dia, m'entero de coses o sóc víctima de coses que em generen ràbia, fàstic, frustació... El món és ple de desaprensius, polítics, economistes, desgraciats, empresaris, feixistes, creguts, nazis, maleducats, psicòpates, terroristes, publissistes, integristes religiosos i infinitat de classes diferents de fills de puta que fan que el món on vivim sigui una verdadera merda en més ocasions de les que desitjaríem. Bé, doncs aquest diari, aquest quadern de bitàcola està enfocat principalment a donar sortida a totes les emocions reprimides que em generen les calamitats, les injustícies i altres paraules negatives que veig o en les que em trobo durant el dia a dia. Sense censura, sense complexes, sense limitacions, tot fora. Val més vomitar-ho abans que no ens senti malament.<br />D'aquesta manera, si algú m'acompanya a potar i m'aguanta el cap mentres jo trallo tot tipus d'opinions i reflexions, i hi vol col·laborar opinant-hi i/o comentant-les, tot serà encara, fins-i-tot, més bonic.<br /><br />D'altra banda també m'agradaria donar cabuda aquí a tot tipus de notícies provinents de l'ambient geek/otaku/friki en qual em moc, així com culturals, que a mí em despertin un determinat interès o em facin especial il·lusió, i fets curiosos que pensi que són dignes de menció. Tot comentant-les/los i reflexionant-hi el que faci falta, si és necessari.<br /><br />Benvingut doncs a la meva BitVcola (podeu llegir-ho bitúcula, bitàcora o bitcola, el que us faci més ràbia).<br /><br />Abandona tota esperança, tú que entres...V de Vendrellhttp://www.blogger.com/profile/00837404797414525448noreply@blogger.com0