dijous, 16 de juny de 2011

A d' acampada

Mirem-ho amb perspectiva

Els aconteixements dels ultims dies em fan reprendre aquest blog que enarbora la bandera pirata i en el seu títol s'hi llegeix opinió crítica i contra-cultura. Doncs bé no em sentiria legitimat si no parlés del que ha passat amb l'anomenat moviment d'indignats, moviment 15M, acampadabcn o com cony li volgueu dir.


Ja de bon principi és difícil de trobar-li un apel·latiu a aquesta massa enorme i informe de gent que aquests dies s'ha unit per queixar-se de la situació econòmico-político-social. Tan espontani ha estat el sorgiment d'aquest crit de queixa que a tothom ha agafat per sorpresa. Els primers sorpresos segurament els propis indignats, seguits de ben a prop pels polítics i els seus mitjans de comunicació generalistes que, sobretot els primers dies, van estar absolutament desorientats sense tenir ni idea de per on anirien els tiros.
I és normal que a una setmana de les eleccions tots els polítics (i els seus mitjans de comunicació) es posin força nerviosos. És com quan organitzes una barbacoa pel diumenge amb els amics i el divendres anuncien que igual diumenge plou... Uns van intentar polititzar l'esdeveniment, fins que algú amb una mica de llums es devia enrecordar de les eleccions del 14M de 2004 i li va dir que millor tanquéssin la boca... Uns altres van intententar, i segueixen intentant, desprestigiar-lo. Que si són una colla de perroflautes pollosos, que si són violents... Però la realitat és que la indignació respecte l'statu quo és tan gran que el grup és molt heterogèni, tot i que hi abunden els joves, primer perquè són els qui tenim més temps lliure (40% d'atur juvenil...), i segon perquè són els únics que ténen collons de dormir durant un mes en tendes de campanya.

Els primers dies podies passejar per la plaça de Catalunya llegint creatives pancartes i veies com aquí i allà sorgien interessantíssimes converses i discussions sobre els problemes i les injustícies que afecten el nostre estimat i insubstituïble sistema econòmic. Joves, mitjana edat i iaios i iaies. Gent parlant amb altra gent de com millorar les coses. Si això no és democràcia, no sé què és.

Vaig fer un video aquells primers dies intentant copçar l'ambient que es respirava a la plaça:


Els antics grecs, que van ser els que van crear la democràcia més o menys com s'entén avui en dia, anàven a la plaça (Àgora, en grec) de les seves ciutats-estat a parlar, discutir i aprendre sobre política, ciència i altres afers de la vida. Així és com van sorgir pensadors com Aristòtil, Socrates o Plató, i així és com van néixer la filosofia i la ciència.
Els grecs tenien una paraula que significava "anar a la plaça a veure què xerren", que per suposat no té traducció al català: "agorazein". Ni al català ni a moltes altres llengües actuals perquè això ja no es fa.
La democràcia, interrompuda des de l'Imperi Romà fins a la Revolució Francesa ha seguit la seva pròpia evolució i ens ha portat a un punt en què el poble ja no és amo de la seva veu i els suposats representants no representen res més enllà que el que dicten els mitjans de comunicació a la opinió pública, mitjans que estàn controlats per grans lobbies de poder (grans empreses, multinacionals, bancs, caixes...), que també financien i estructuren les cúpules dels grans partits polítics. Donguem-nos compte de la trampa en què vivim.

Als pocs dies a la Pl. Catalunya s'havia format una organització del campament sense precedents, s'havien format diferents comisions i, mitjantçant donacions anònimes de gent que simpatitzava amb el moviment, aquest creixia en mitjans, es donàva de menjar a tothom i s'aconseguien equips de so cada cop més potents per a que les assamblees es sentissin fins a l'altra punta de la plaça, ja que els megàfons quedàven escassos, per la ingent quantitat de persones que hi assistien.

Gent de l'àmbit cultural i diferents personalitats han expressat el seu recolzament públic al moviment.



Els polítics, preocupats, només poden tenir una estratègia. Desprestigiar el moviment per a que la opinió pública no se'ls giri en contra. D'altra manera estarien perduts.


En veure que l'ús de la força contra els 200 acampats a la Puerta del Sol del 15 de maig a la nit, només va servir per a propiciar que al dia següent s'hi presentessin 2.000 persones, i al divendres següent 20.000 (noti's la progresió geomètrica), a Pl. Catalunya els polítics havien de buscar excuses per a desallotjar la plaça: netejar-la perquè estava molt bruta, doncs tothom sap que els perroflautes són uns bruts; i la celebració a Canaletes de la final de la Champions que el Barça era a punt de guanyar. Al final no va quedar gens clar quin dels dos motius va ser l'oficial.

Per començar la plaça no era tant bruta com es pintava, sobretot perquè els suposats perroflautes la netejaven diàriament. Tot i així una neteja professional no estava de més.

Maria de la Pau Janer, la diva més maca i amb l'accent més sexy de la cultura catalana, expresava a Els Matins de TV3 el seu recolzament al desallotjament de la plaça, doncs si bé creia que la gent que hi havia acampada esgrimien l'argument de que si la plaça era pública bé hi podien estar, deia que ella també hi havia de poder passejar... Com si els acampats impedissin el trànsit de la gent per la plaça... tot el contrari!! De fet, Maria de la Pau, tant de bo haguéssis vingut a passejar-hi, així haguéssis vist que la plaça no era tan bruta, i haguéssis pogut expressar les teves opinions amb coneixement de causa.

I l'argument de retirar materials perillosos de cara a que els eixelebrats seguidors del Barça els utilitzessin, es podia solucionar per la mateixa organització de l'acampada, tal com es va demostrar a posteriori.
En no sé quin programa de televisió van dir que s'havien de retirar materials perillosos com les varilles de ferro de les carpes o les bombones de butà de la cuina improvitzada de cara a la celebració de la Champions; jo no vaig poguer deixar d' imaginar-me una colla de seguidors del barça picant amb les vares de ferro a la bombona de butà fins que rebentàven tots xD.... va home per favor...
Jo, que vaig assistir a les assemblees els dies anteriors, veia com gent prenia la paraula i parlava del que s'hauria de fer el cap de setmana amb el tema de les cel·lebracions Barça i que inclús es podia aprofitar per netejar la plaça pels serveis de neteja de l'ajuntament. Això els propis acampats!!
El senyor Puig i la colla de polítics responsables del que va passar el divendres 27 de maig, tot el que havien de fer era anar a parlar amb calma amb els acampats i plantejar-los els problemes. Però no, es van presentar a netejar amb noséquants efectius d'antidisturbis, cadascún amb el seu corresponent escut i la seva porra. No sabia que es necessitàven pistoles de bales de goma i un helicòpter de la policia per a netejar la plaça.




Encara em falta veure alguna imatge on es vegi com va ser possible que sortissin 37 suposats mossos d'esquadre ferits... com no fos per colze de tenista...

Jo el màxim que vaig veure era gent llançant flors als policies i aquests responent amb les porres amb tota la ràbia. I després gent assentada al terra rebent cops. I després gent amb fotocòpies on hi posava "No a la violència" van avançar amb les mans aixecades i érem tants que vam fer fora els antidisturbis de la plaça, sense cap tipus de violència per part nostre.

Si voleu saber què penso, l'objectiu d'aquella "neteja" era destruir i confiscar tota la infraestructura que hi havia muntada per minar la moral dels indignats i per recopilar informació que es podia trobar en els disc durs i ordinadors que utilitzàven a l'acampada.
Més tard parlant amb diferents membres de la comissió de comunicació amb qui vaig tenir contacte em van expressar les mateixes sospites, i que s'havien encarregat de fer còpies de seguretat de lo més important la nit anterior, la qual cosa indica la presència d'informació significativa en aquells disc durs, un dels quals per cert, era cedit per un colega meu, que juntament amb un còmic de v de vendetta que tenia a la tenda de campanya no podrà recuperar... doncs resulta que el material confiscat només podia anar a ser recuperat uns dies més tard ¡¡amb la presentació de la factura de compra!! tenint en compte que la majoria de material era cedit... va ser un atracament en tota regla.

Què s'ha aconseguit?

L'acampada ha estat un cop de puny sobre la taula, un "compte polítics que veiem a què jugueu i com ens encabronem hi hauràn ondonadas de ostias aqui eh?"(estic parlant en sentit figurat, doncs el moviment rebutja qualsevol tipus de violència)


Els primers dies van haver-hi ja algunes veus crítiques amb el moviment, incluïts alguns polítics, que deien que només ens queixàvem i no aportàvem solucions.
Quins collons com si en tres dies es pogués solucionar el percal que ens ténen muntat... Com si tanta gent parlant amb megàfons que ni ens sentiem d'una punta a l'altre poguéssim arreglar el món en tres setmanes... com resava una de les moltes pancartes que s'han pogut veure aquests dies: "POLÍTICS. NO HEU ENTÈS RES".
No sóm nosaltres els qui ho hem de solucionar. Us estem dient que sou vosaltres, els nostres suposats representants els qui ho heu de fer millor. És un crit d'atenció dirigit en moltes direccions, però especialment a la classe política!!
Tot i que hi ha hagut assamblees i hi ha hagut propostes i s'han redactat manifests i declaracions d'intencions, és la queixa amb el que ens hem de quedar. Només la queixa ja justifica el moviment i les accions que s'han fet. Si s'aporten propostes i solucions perfecte benvingudes siguin i si els polítics les volen estudiar endavant; però no ens enganyem... el que legitima aquesta concentració és la queixa en sí mateixa.

A més com a conseqüència indirecta o directa de tot això s'ha generat un debat sense precedents al carrer. I no parlo només de a la plaça de Catalunya, parlo de converses als bars entre amics, converses de sobretaula entre familiars, tertúlies a la televisió, a la ràdio... opinions de tot tipus sobre un tema que fins ara mai havia estat tant tractat en profunditat. L'acampada ha esperonat a gent que pensava una serie de coses a dir-les publicament.
Hagués dit en Serrat això en un discurs al ser investit Doctor Honoris Causa per la UPF? Tenint en compte que no venia a cuento... :


Això provocarà que molta gent que no sabia o no es plantejava segons què, ara s'hi pari a pensar, encara que només sigui en un primer moment.
La llavor d'una onada de nous pensaments ha estat sembrada i recorrerà tots els nivells socials, i crec jo que haurà estat fonamental per a aconseguir un canvi extremadament necessari. Quina mena de canvi? No ho sé. Quan succeïrà? tampoc ho sé. El Punset comentava en una de les acampades de no sé on que potser no serà en 10 dies, ni en 10 setmanes... però i d'aquí a mil dies?


Jo personalment penso que ja era hora de que la gent fotés els collons sobre la taula i sortís al carrer encabronada perquè ens hem donat compte que les coses no s'estàn fent bé i no s'està fent tot el que s'hauria de fer per a fer del món un lloc més just, ans tot el contrari.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada