Quan naixem i creixem, la teva família i els teus professors t'eduquen amb les idees i les normes que durant segles, en la societat, hem anat heredant i fent evolucionar.
Però, i si aquesta evolució de les idees, de les concepcions que assimilem en el nostre procés d'aprenentatge, i que determinen els nostres valors i creències més íntims, depengués d' errors de raonament, i de lògiques que no depènen necessàriament de la búsqueda d'un bé comú per a la majoria de membres d'aquesta societat?I si la nostra manera d'entendre el món es veiés embrutada per aquests errors sorgits de la llògica de persones egoístes, interesades, o directament malsanes, ments psicòpates sense capacitat d'empatitzar amb la resta d'éssers vius i el seu patiment?
I si la capacitat que tenim de buscar la felicitat, i de fer feliç els altres, estigués distorsionada pel que ens han dit que hem de creure i hem cregut des d'abans de tenir ni tan sols ús de raó?
Si fos així, com seria el món en el que vivim?
Potser des de les esferes més altes de poder es vendria un model de vida únic, basat en un esquema molt poc flexible.
Potser generacions enrere la gent que ostentava el poder es va donar compte de que la millor forma de tenir el poble controlat, era fent servir una sèrie de mecanismes basats en la por i en la desinformació. Introduïts des de la infància per a que cap altre raonament que no fos el seu pogués emergir del conjunt social.
Dedicaries la teva vida a estudiar, per més tard dedicar la teva vida a treballar, per tenir just el mínim de diners necessaris per a formar una família, per tenir fills que posteriorment heredaríen de tú aquestes mateixes idees, mentres els que aconseguissin arribar al poder en rebrien els beneficis.
Potser treballariem per empreses per les quals l'única importància seria treure més partit de la resta del món, augmentar el capital, en comptes de lluitar pels interessos dels seus clients, o per millorar la vida de la gent.
Potser treballaries tota la vida per aquestes empreses, i sense ser-ne conscient, arribant més amunt o més avall en l'escala de poder de l'empresa, des del president, fins al treballador, estaries enfocant la teva energia, dedicant la teva vida a aquests objectius poc pràctics pel devenir de la resta de la humanitat.
I com podrien fer les empreses que els treballadors féssin això tant estúpid? Doncs fent que no se'n donguéssin compte, mantenint-los ocupats intentant sobreviure amb lo poc que els paguen, fent-els-hi creure que han de comprar coses que no necessitarien mai.
I dedicaries tantes hores del teu temps a fer això, que no tindries temps ni de parar-te a reflexionar, i només tindries ganes d'evadirte davant la televisió durant el teu poc temps lliure.
Aquestes empreses aprofitarien també aquesta situació i farien servir la publicitat per a enganyar-nos a tots sobre les seves verdaderes intencions, i per vendre'ns tot el que en realitat no necessitem.
D'aquesta manera tots acabaríem sent còpies d'un disseny de persona que fa que es mantingui aquest model. I les nostres famílies acabaríen sent còpies d'un disseny de família que és la base sobre la que es sustenta el sistema. Generacions rere generacions, pels segles dels segles.
Si fos així, els membres de la societat seríem esclaus, i les nostres vides, les de centenars de milers de milions de persones, estarien enfocades cap a un objectiu molt concret i específic.
La brutal quantitat d'energia que una persona desplega durant tota la seva vida, no estaria enfocada a la auto-realització personal, o al bé de tota la societat, sino a perpetuar un model que beneficia a uns quants i esclavitza a tota la resta.
Llavors arribem a certa edat i resulta que estem deprimits i ens preguntem per què no podem dormir per les nits, i em de dormir a base de pastilles.
Ens haurien robat fins i tot el dret natural a dormir tranquils.
Us imagineu que el món fos així?
Los seres humanos ya no nacemos, se nos cultiva. Matrix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada