dilluns, 22 de desembre de 2008

Wii music

Caça de bruixes

És curiós el que ha passat amb aquest videojoc.

La crítica del sector l'ha destruït internacionalment, i la gent el veu com un producte infantil, sense sentit, i del que s'ha de fugir com d'un gos zombie (¿?). Resulta que la gent el critica brutalment sense saber-ne res, sense entrendre'n la mecànica, i sobretot, sense haver-lo provat.

Això em porta a la reflexió de la setmana. És possible que la gent critiqui algo sense tenir ni puta idea de què parla. La resposta és, evidentment sí. Em pregunto quantes vegades, preguntant per cert producte, per cert grup de música o per certa pel·lícula, la penya ha començat a dir-me que era una merda, que no ho provés, sense tenir ni puta idea de què parlava. Pregunteu-vos doncs a vosaltres mateixos quantes vegades us haureu allunyat d'un producte, de la naturalesa que fos, per opinions i comentaris de gent que en realitat no sabia què cony deia. Potser us esteu perdent la vostra peli favorita, o el vostre music predilecte, o el vostre videojoc preferit. No ho sabrem mai.

Això no és el que m'ha passat a mí amb aquest videojoc. Perquè sudant de l'opinió generalitzada, i de crítiques de revistes suposadament series que n'han publicat reviews malintencionats, i fent cas a uns pocs petats que comentàven pels fòrums que el joc musical en qüestió és la polla, em vaig animar a aconseguir-ne una còpia. I no podria estar més content.

El joc, a diferència de la resta de jocs musicals, els màxims exponents dels quals són el guitar hero i el sing star, que el que plantegen és fer-te fer una còpia exacte de la cançó en qüestió, et proposa fer precisament el contrari. Que facis les teves pròpies versions de les cançons.

El seu creador, Shigeru Miyamoto el defineix com un motor d'arranjaments. No sé a què ve tant de plantejar-se la qualitat d'aquest joc, quan el seu creador és qui va crear els jocs del Mario, el Zelda, i és possiblement la persona que més ha aportat per als avenços i l'evolució dels videojocs en tota la seva història. Alguna cosa decent en deu sortir del seu cap. Doncs resulta que la crítica internacional ha fet servir el videojoc de cap de turc per la falta de llançaments de la consola Wii de cara a aquestes festes de nadal. Però en té la culpa el joc? Jo diria que no... en fi... Que les pàgines web més series i respectables caiguin en aquesta falta d'objectivitat i aquesta mostra d'amarillisme em fa desitjar que caigui una bomba H i se'ns emporti a tots a la merda. No et pots fiar de res ni ningú en aquesta època de publicitat enganyosa, mentides i televisions pagant milions a políticas corruptes, lladres i delinqüents dels collons.

Bé doncs com deia el joc et proposa fer la teva pròpia versió dels temes que porta. Triant els instruments que hi intervénen entre més de 60 diferents, triant el tempo, i interpretant la cançó a la teva manera, deixante portar per la inspiració. Aquí no importa fer la nota dins de la mil·lèsima de temps determinada, sinó fer-la de forma harmònica amb el conjunt.

És difícil d'explicar, però per a que ho entengueu, el guitar hero, sing star, etc... és com calcar una cançó, amb paper vegetal, sense sortir-te de les línies del dibuix original. En canvi el Wii Music és com fer-ne una còpia a mà alçada, permetent-nos deformar i afegir detalls sorgits directament de la nostra pròpia creativitat. I això no té preu.

És important no plantar-te davant del joc sense haver fet el tutorial inicial, pq és on t'explica la mecànica del joc i les seves possibilitats. Però un cop superades les primeres hores de joc, el repte per aconseguir versions ambicioses i, si esteu acompanyats, la partida de cul que us podeu fer tocant en grup, són impagables.

A més, la possibilitat d'utilitzar al joc els miis que es curra la penya i que et pots descarregar a la consola, fa que puguis crear grups de somni, com Jack Bauer tocant amb Bjork, Jackie Chan i el Dr.Zoiberg, o un duet entre Michael Jackson i Alf.

El joc et permet fer versions d'una cançó tant diferents com aquestes:





Evidentment el joc tb té errors que fan que no sigui millor. Alguns instruments, com la guitarra elèctrica no sonen prou bé; el nombre de cançons (50), podria ser més ampli i, tot i que cada cançó pot donar lloc a un nombre infinit de versions, tanta cançó tradicional fa cagar... "Desde Santurce a Bilbao" pots tocar en el putu joc... en detriment de més cançons de música clàssica o pop del s.XX... Quan penso en un Wii music amb cançons de pel·lícules i de videojocs, com les ja incorporades Carros de foc o F-zero, se'm fa la tita aigua...

I fins aquí la meva review. I recordeu, no feu cas mai de ningú... MAI

6 comentaris:

  1. Deixam discrepar en molts aspectes d'aquest treballat i contrastat review, i contrargumentar sobre Wii Music.

    Primerament crec que si que podem opinar sobre un joc abans de jugar-lo. Seria impossible decidir sobre tots els jocs que existeixen o han existit probant-los un a un i analitzant tots els seus aspectes. Per això ens hem de fiar de analistes "imparcials", o si més no, contrastar informacions (recomano un pàgina de metaanalisis de crítiques: http://www.metacritic.com/games/ ). O bé deixar-nos guiar per la nostra intuició, criteri, i experiencia per valorar l'aspecte de imatges o videos promocionals dels jocs.

    Així doncs, dintre de la meva humil experiéncia sobre videojocs, només puc dir dir que la primera sensació que em dóna és de BODRIO.
    També afegim un E3 rídicul i de vergonya aliena per part de una orco de Mordor from Nintendo, anunciant aquest "joc" com abanderat d'aquest any.
    "Joc" entre cometes, perque encara que desconeixo el métode de joc (ho podries explicar?) per mi jocs del estil Sims, Animal Crossing i similars que personalment no li trobo la finalitat, no són "jocs". Encara que és un opinó propia.

    Només fer arranjaments de cançons conegudes i frikis sense cap tipus d'atractiu visual, espectacularitat, o repte de perfecció com Guitar Hero o Rock Band; ... ho sento ... no penso pagar lo que costa.
    Espero estar equivocat, i m'encantaria poder-ho tastar si dius que es tant bó.

    BONES FESTES i llarga vida a totes les consoles.

    ResponElimina
  2. Doncs aquest és el problema que denuncio, que la gent el titlli de bodry sense tan sols haver-lo provat, i sense tan sols saber com es juga i sense tan sols conèixer la mecànica!! Com fas tú.

    Per cert, el repte de perfeccionament que comentes hi és present en aquest joc tant o més que en el guitar hero, amb l'afegit del repte creatiu que aquest wii music sí que planteja.

    ResponElimina
  3. Haya paz... q estem de festes. si bé es cert que no podem provar TOTS els jocs que surten, i pertant, ens hem de refiar de les opinions externes, si que hem de ser crítics amb aquestes.
    Q vull dir? doncs que el Marc s'equivoca al dir que no ens en refiem mai de les opinions (gran cagada titu) i que el kauki s'hauria de plantejar provar el joc, donat que les opinions son adverses i que te un colega q el té ;) i despres tots en treurem la nostra opinió, perfectament respetable (crec q cap dels dos ho esteu fent)
    Ara dic la meva, jo he 'catat el "joc" i no esta mal, es entetingut i fa passar una bona estona. Kauki, si et costa dirli "joc" perque no li veus l'objectiu, es ben clar; reproduir tu mateix una cançó/melodia, al teu aire, que soni bé i que t'agradi, si no m'equivoco no hi han punts, no hi ha enemic final ni res dels "jocs" clàssics, peró quna jugavem al escondite o al picaparet tampoc n'hi havia i a tots ens agradava...
    en fí, bones festes i vigileu amb la resaca ;)

    ResponElimina
  4. Joder nene te habrás quedao agusto...

    Bueno, tienes razón en casi todo lo que dices. Respecto a poner al guitar hero a la altura del singstar ejem ejem, déjame que lo discuta... Y más ahora que cada juego de instrumentos tiene su propia parte de improvisación, por no mencionar el editor de canciones del nuevo guitar hero...

    Yo si que tengo ganas de catar el WiiMusic y tú ya sabes que yo Nintendo a muerte, que tengo una pegatina en el cristal coño...

    Pero tío es como una historia de amor que parece que nunca acaba de salir a flote...
    Me jode un montón el rollo de nintendo en cuanto al tipo de decisiones que esta tomando últimamente. Cuando estaba a punto de salir la Wii me lo ví venir, y lo que ha pasado es exactamente lo que suponía. La Wii se ha convertido en una consola de segunda. Y eso no me mola. Yo quería pillar dos putos wiimotes y manejar un arwing. Pos nada. A joderse. A cocinar...

    PD: Los Miis son una mierda. Los avatares de la 360 molan infinitamente más (Aunque Rare debería dejarse de mariconadas y hacer un Battletoads Next-Gen)

    ResponElimina
  5. "Yo quería pillar dos putos wiimotes y manejar un arwing. Pos nada. A joderse. A cocinar..."

    Jajajajaja XD

    A ver, yo no he puesto el singstar a la altura del guitar hero, ni tampoco el wii music.

    Y en cuanto a las criticas de todo el mundo videojueguil hacia la wii... no sé, igual exageráis... 1 Mario (el galaxy, para mi el mejor juego en lo que va de generacion), un mario kart (el mejor, para mí, de la saga), el metroid prime 3, el Smash Bros, Paper Mario, Zelda (sí, ya sé q es de game cube)... Todos ellos obras maestras a la altura de la tradición de sus sagas. Que no ha salido un starfox aún? joder ya saldrá, total, si es tan mierdoso como los q salieron en gc....

    ResponElimina
  6. Si el Mario Galaxy es el mejor juego en lo que va de generación, apaga y vámonos.

    Señores de nintendo:

    A ver si nos enteramos
    QUEREMOS UNA SUPER NINTENDO NEXT-GEN!!!!!!

    Gracias por este espacio ; )

    ResponElimina