dimarts, 23 de desembre de 2008

Who watches the Watchmen

Adaptacions

Trailer 2 de wathcmen

Aquest març s'estrena l'adaptació d'un dels còmics més importants de la història d'aquesta forma d'expressió artística. Va ser escrit a la dècada dels 80 per Alan Moore (creador també d'altres obres adaptades al cinema, algunes amb poca fortuna per cert, com League of the extraordinary gentlemen, From Hell, V de Vendetta) i dibuixat per Dave Gibbons, i se'l considera un còmic revolucionari, que experimenta amb el llenguatge d'aquest 8è art (el més proper al cinema), i és l'exponent més gran d'una espècie de post-modernisme narratiu en el món dels còmics.

L'adaptació cinematogràfica corre a càrrec de Zack Snyder, que ja va adaptar una altra obra magna del còmic, 300, escrit per Frank Miller (El regreso del caballero oscuro, Sin City), amb una capacitat visual molt potent i un marcat respecte per la obra original.

I és precisament aquest punt el que em dóna més confiança de cara a la qualitat de l'adaptació. La manera de traspassar una història des d'un art cap al cinema, està sempre subjecte a canvis. No es pot traspassar una novel·la a la seva adaptació fílmica igual que ha estat escrita, ja que literatura i cinema són dos arts diferents i utilitzen recursos narratius diferents, per la qual cosa els canvis són inevitables, per a que el resultat final que rep l'espectador sigui el més fidel possible a l'essència de les emocions i els missatges que feia arribar la novel·la.

Ara bé, per què mai o poquíssimes vegades una pel·lícula és tant bona com la novel·la que adapta? Doncs, al marge de consideracions subjectives i el fet de que l'experiència de viure la realitat fictícia que proposa una novel·la és del tot personal, i llavors en veure la peli passem pel filtre narratiu i visual que ens proposa el responsable de l'adaptació: director/guionista, i això no acostuma a agradar... També entra en joc que l'adaptador de la novel·la, ha de manejar tant bé el llenguatge narratiu cinematogràfic com l'escriptor domina el llenguatge literari. I això, desafortunadament, passa poques vegades. (Kubrick us saluda)

De fet moltes vegades el director/guionista de l'adaptació és tant condemnadament poc hàbil, que a més de no ser capaç de traspassar l'essència a la pantalla, se n'allunya descaradament, injustificadament, o a vegades amb motius comercials i no narratius.

P.e.:


Jo he edificat la meva vida, el meu caràcter, i les meves creences sobre aquesta sèrie, per tant no faré comentaris sobre això que acabeu de veure.

Sé que veuré la pel·lícula, no sé si aniré a veure-la al cinema, perquè entro en conflicte amb el més profund del meu ésser de pensar en donar diners als creadors i distribuidors d'això, però tard o d'hora l'acabaré veient; i per la meva salut emocional, faré veure que estic veient una peli d'acció convencional que recorda vagament a bola de drac, i no una adaptació d'aquesta. Jo de vosaltres, faria el mateix.



La fidelitat i el respecte per l'obra original ho són tot per a fer-ne una bona adaptació. I si no que li ho preguntin al Peter Jackson, que va dedicar un tou d'anys de la seva vida en adaptar i filmar el que hagués pogut ser el desastre més gran de les adaptacions cinematogràfiques, El Senyor dels Anells. I tot i alguna que altre relliscada en més d'un moment de la trilogia, se'n va sortir notablement.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada