divendres, 23 de gener de 2009

Renfe

capítol I

Sé que quan m'acabi de treure el carnet de conduir (si mai arriba aquest dia), no agafaré el cotxe tantes vegades com hauré agafat el tren fins llavors. Estudiant el batxillerat i el cicle formatiu a Barcelona, i la universitat a Terrassa, he passat més temps dins d'un tren que no pas parlant amb la meva família.

I està bé moure't en tren. El transport públic ferroviari d'aquest país et dóna temps per moltes coses, com per exemple llegir llibres, còmics, escoltar música, inclús jugar a videojocs, anys enrere amb la GameBoy i ara amb la DS.

Al tren hi ha tota mena de fauna i d'altres éssers molestos però d'això en parlarem un altre dia.

Quan anava al batxillerat i al cicle formatiu, la meva relació amb el tren transcorria sense exessius contratemps: amb el típic retard puntual i l'alegre colaps global que pateix el servei els dies de pluja. Però en els últims anys de carrera, en els que el meu trajecte Molins-Terrassa, si tot anava bé, durava 1h:10min, la cosa es va descantillar. Algú va decidir que cada dia fos una festa i així fou. Estrany era el dia que no hi havia un retard de mínim 20 minuts, i des de llavors, els trens s'aturen sempre a l'Hospitalet uns minuts, en honor a aquells dies feliços.

Les coses van anar empitjorant quan van arribar les obres de l'AVE. Aquells moments tensos atrapats durant una hora entre l'Hospitalet i Sants, gent escapant i sortint alegrement del tren enmig de les vies i dels túnels. N'hi van haver uns que s'hi van estar tres hores a la línia de la platja de St Vicenç de Calders atrapats com a rates sense que ningú els comuniqués res, tot un detall per part de la organització, i tb el conductor s'ho va currar, devia ser força tímid i devia fer-li vergonya comunicar-se amb els alegres passatgers. Preferia que aquests s'amotinéssin abans que haver de parlar per l'altaveu...

N'hi ha que atribueixen aquest desastre d'organització a la falta d'inversions en infraestructures a Catalunya, d'altres a que els empleats de Renfe estan descontents i volen cambiar les coses auto-sabotejant les Rodalies... Jo sóc d'una tercera opció i es que penso que tant renfe com empleats ho fan només per tocar la polla.

El passat Diumenge 29 de desembre, em disposava a agafar el primer tren que sortia cap a Molins des de Pl.Catalunya a les 6:35 de la matinada, després de celebrar el sopar de nadal pilot amb els meus amics.
Com que ens fem grans i tothom va anar a dormir, vaig arribar a les 5:30 a l'estació de Pl.Catalunya, jo m'estava caient de son i em quedava una hora llarga d'espera per endavant. Per sort, aquella tarda, mentres comprava el regal de l'amic invisible per al doblement invisible amic Balsi (dic doblement invisible pq l'any passat tb em va tocar ell; a veure si renovem el sofware de l'amic invisible, Amadís ;)), doncs vaig comprar un llibre a l'fnac, i així vaig tenir alguna cosa que fer mentres esperava el tren.

Van arribar les 6:35 i jo ja m'estava fregant les mans. Però el tren no va arribar. Les 6:40... les 6:45... En aquell moment van tenir la delicadesa d'anunciar-nos per megafonia que el tren arribaria amb 10 minuts de retard. Jo ja m'estava fregant les mans altre cop, doncs amb un senzill càlcul mental, vaig sumar 6:35+10min, i em donava just el minut que era en aquell moment. Però el tren no va arribar.

Es van fer les 6:55, i la megafonia va tornar a regalar-nos un missatge de pau i prosperitat. Aquest cop anunciava que el tren arribava amb 20 minuts de retard. Jo vaig posar cara de desconfiança mentres decidia si sumar 20 min a les 6:35, la qual cosa em donava com a resultat aquell precís moment en el temps, o si sumar 20 minuts més als 20 minuts d'espera que ja portàvem. Efectivament el tren no va passar, ni en aquell moment, ni tampoc a les 7:15. La gent que, com jo, esperava el tren per a tornar cap a l'àrea metropolitana després d'haver anat de festa, es començava a inquietar. No sabria dir si els crits de queixa tendien cap a l'altercat o cap a la celebració. La presència de nombrosos agents de seguretat ajudàven a calmar els ànims. Els següents moments van transcórrer metres jo ja anava per la meitat del llibre i fent càbales pensant en l'hora límit per marxar a agafar el primer autobús cap a Molins a les 9:30 o agafar els Ferrocarrils de la Generalitat fins a Pallejà i anar caminant fins a Molins.

Finalment el tren va arribar a les 8:00h del matí, per la via en sentit contrari a l'habitual (quasi el perdo), 1h:30min més tard de la sortida oficial. En total, van ser 2h:30min d'espera per a mí.

Per això vull aprofitar per dir que no sé qui és el responsable d'això i de moltes altres molèsties, que no en sé la causa i que m'és igual. Però vull que sàpigues que no m'importa quant em costi o quant de temps trigui, dedicaré la meva vida a donar-te caça i quan et trobi, et trepitjaré el cap contra el terra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada