dilluns, 6 d’abril de 2009

Cinema i premis II

Contraplano 09


Els tres últims caps de setmana han estat força intensos des d'un punt de vista cineastic. Fa dos setmanes el festival metropol'his de l'hospitalet, la setmana passada l'estrena d' "una ventana al futuro", i aquest últim cap de setmana, vaig ser convidat al festival de curt-metratges de Segòvia.

Vaig assistir-hi com a representant de l'equip tècnic de Runners, de Marc Reixach, que jo mateix vaig muntar.


Aquesta és la invitació que vaig rebre de l'organització del festival. Per si no ho podeu llegir posa: "Me llamo "Crisis", me van a comer". Ens convidàven a mi i a un acompanyant a dinar cochinillo, típic de Segòvia, a sopar abans de la gala d'entrega de premis, i a una nit d'hotel a Segòvia. Després de pensar-nos-ho un moment, però molt petit, la Sònia, que és la meva noia, i jo vam decidir aprofitar aquesta oportunitat d'entrar en l'ambient dels festivals cinematogràfics i de conèixer Segòvia.

L'organització del festival eren una colla de catxondos, i l'ambient familiar i de bon rotllo va regnar durant els dos dies que vam passar a Segòvia entre els membres de l'organització i els curt-metratgistes i actors convidats.

A la pregunta que vam fer quan vem arribar "Váis a proyectar los cortos seleccionados en la gala?" la resposta va ser "No, qué va, eso es para los festivales serios, esta noche es para estar de fiesta y emborracharnos". Ahá.

El nostre curt, Runners, i jo mateix vam ser premiats amb el galardó al millor muntatge , la qual cosa m'omple d'un orgull enorme, però no pas de calers, doncs no hi havia dotació econòmica pels premis a les especialitats (Només pel millor curt i tal). L'escena fou divertida perquè just abans de que m'anunciéssin guanyador estava discutint amb un noi, que organitza el festival Cryptshow aquí a Catalunya pel mes de juliol, sobre quin va ser el primer àlbum editat per Metallica. Ell deia que era el Ride the lightning i jo defenia que el Kill'em all. La discussió va arribar prou lluny com per jugar-nos una cervesa. Quan vaig pujar a recollir el premi, a part d'agrair a l'organització i al jurat i tota la pesca, vaig preguntar a l'audiència que quin era el primer àlbum de Metallica, i les veus del públic em va nominar doble guanyador, de l'aposta i del premi. Ple d'orgull em vaig asentar amb el meu premi i la meva cervesa gratis fins que la gal·la va acabar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada