Estrena una ventana al futuro

Redux


Després de molt i molt temps, esforços, divagacions sobre la teoría del muntatge cinematogràfic i altres dispersions d'energia, es va dur a terme, el passat 28 de març, l'estrena del muntatge final del galardonat i el·logiat curtmetratge dirigit per Marc Vendrell (un servidor), i Sonia Antorveza.


Aquesta nova versió compta amb un muntatge de 6:40 min, que vénen a donar més riquesa narrativa als 5:00 min justos que durava l'anterior versió, que va ser premiada amb el 1r premi del concurs de curt-metratges Exprésate organitzat per Sony i cinemavip.com. L' organització del concurs demanava que la duració màxima del curt fos de 5 min. com a màxim, per tant les decisions que ens van portar a retallar el metratge, no van ser artístiques.


Amb la intenció d'aproximar una mica més el muntatge del nostre curt-metratge al guió que havíem escrit, vam afrontar aquesta nova versió amb la dificultat que suposa desfer una cosa que has donat per acabada i que tothom ja ha vist. Com fer cada canvi, cada pas, modificant una versió exitosa, sense tenir la sensació d'estar empitjorant el resultat, en comptes de millorar-lo? Això va ser la dificultat més gran que vam tenir, la doble feina de desfer el que s'havia fet, per a tornar-ho a refer i que realment suposés una millora de cara al resultat final.

El nou muntatge va venir acompanyat d'un inel·ludible re-muntatge del so, que em va servir per aplicar certs efectes, filtres i millores que no vam tenir temps d'aplicar per a la versió presentada al concurs. A més d'un nou etalonatge i correcció de l'imatge duta a terme pel Juanjo Ordorika, director de fotografia (L'anterior correcció va ser feta pel Cristian Moyés, que va ser l'ajudant d'il·luminació i cap d'elèctrics del Juanjo durant el rodatge). Moltíssimes gràcies a tots dos.


L'estrena es va projectar a la Joventut Catòl·lica de Molins de Rei, lloc on es va rodar el curt. I per la temàtica que tracta, l'estrena va tenir un fort aire meta-cinematogràfic: en cert moment, el Sergi Duatis i el Ton Prieto, protagonistes de la nostra història, semblava que fossin fora de la pantalla del cine. (Sou els millors!!).


Bé, per acabar, m'agradaria donar les gràcies a totes les persones que d'alguna forma o altra ens han ajudat a portar a bon port aquest projecte. Amb la seva col·laboració, el seu esforç desorbitat, el seu temps, el seu recolzament, sense totes i cadascuna d'aquestes persones us garantitzo que el curt no s'hagués pogut dur a terme. Per la complicació de la producció, pel volum de gent que hi intervenia, pel material que es necessitava, per l'espai que havíem d'utilitzar i el temps que requería, la realització d'aquest curt dins les condicions que l'organització del concurs demanava, i la qualitat del resultat final, tenint en compte les limitacions tècniques i econòmiques, va ser un veritable miracle només explicable per la il·lusió i la col·laboració i esforç desinteressats de moltíssimes persones a les quals, per molt que ho intentem, no podrem agraïr prou la seva ajuda. L'únic que puc fer ara és moure aquest curt, distribuïr-lo pel circuit de festivals per a que el màxim de gent possible vegi una mostra i el fruit del seu esforç. I tant de bo, aquest esforç us sigui valorat i recompensat, sigui de la manera que sigui.
Antany films (o antaño films, com vulgueu) no és una empresa productora cinematogràfica, és com se'm va ocórrer anomenar al conjunt de persones que ha contribuït a fer realitat el somni que significava portar el guió escrit per la Sònia i jo a la realitat fílmica de la pantalla de cinema. Així que tots vosaltres, amics, en formeu part. Moltes gràcies.