dimecres, 29 d’octubre del 2008

Poma contra Finestres

(Apple vs Windows)

Ahir vaig anar a la universitat per a fer una operació informàtica relativament senzilla: fer una còpia de seguretat del projecte final.
Acostumat a la màgia negra que alguns insisteixen en anomenar informàtica, jo ja anava preparat i intuïa que aquesta operació que s'hauria de realitzar en una mitja hora, podria acabar per durar tot el dia.

Tinc aquesta definició de l'informàtica com una màgia perquè, després d'anys i anys barallant-me, primer amb ms-dos i després amb windows 95's i demés, he arribat a la conclusió que un sistema de circuits integrats tant minimitzats i ridículament petits que deixant passar electricitat o barrant-li el pas et permetin des de veure ironman o escoltar l'últim èxit de camela gratuïtament, fins a comunicar-te amb un noi d'Israel mentres jugueu una partida d'escacs, ha de ser per força qüestió de potra, o de màgia.
Per això quan un ordinador o un programa no funciona com ho hauria de fer, no us poseu nerviosos, és normal. Lo que realment és estrany és quan funcionen correctament. Per tant, en comptes de sentir-vos abatuts, tristos i estafats quan no funcioni, proposo sentir-vos vius i plens de llum quan sí ho facin, meravelleu-vos del que el progrés ens ha regalat, la màgia negra del món modern: la informàtica.

Doncs bé com anava dient, portàva un disc dur extraïble per a fer una còpia de seguretat del projecte final. Però resulta que el disc estava formatejat des d'un PC amb Windows en sistema NTFS, un sistema que els ordinadors Macintosh de l'escola no están disposats a reconèixer.
Hi ha un sistema amb el qual el Windows pot formatejar el disc i fer que es reconegui en ambdós sistemes operatius (Mac i Windows), i aquest és el sistema Fat32.
Sent coneixedors d'aquests dos pilars de l'art de donar format a un disc dur, jo i l'Albert, un company de la uni, vam portar un ordinador portàtil amb un Windows per a poder donar-li el format adequat al nostre disc dur extern per tal de que els Macintosh el reconeguessin com a digne contenidor de la seva no suficientment preuada informació.
Com si del guió d'una bona pel·lícula es tractés, els obstacles no cesàven de sorgir. El Windows no ens permetía formatejar el disc en sistema d'arxius Fat32 perquè deia que no podia formatejar-lo perquè era massa gran (80Gb). Pel que sembla els antics, que van inventar el format Fat32 mai es van imaginar que els discs arribarien a tenir les aberrants capacitats que ténen ara per ara.
Després de barallar-nos amb el Windows, inclús accedint al símbolo del sistema (per introduir comandes a l'estil de l'anterior sistema operatiu dels ordinadors X86, l'MS-DOS), vam prendre la decisió de formatejar el disc amb el Macintosh directament, eliminant qualsevol possibilitat de poguer connectar el disc en un PC. Però ens la pelava perquè l'Albert i jo el que volíem era una còpia de seguretat, així que vam iniciar el formateig en el sistema d'arxius Mac OS X. En l'últim moment, com si d'una bona pel·li d'acció es tractés... va aparèixer el Carles, l'informàtic de la uni, anteriorment professor meu de l'assignatura de Física al Batxillerat, al col·legi St.Antoni de Barcelona (quines voltes que fa la vida), i ens va donar la solució final: podíem formatejar el disc des d'un Mac en sistema d'arxius MS-DOS per a fer que el disc es pogués connectar tant a un PC com a un Mac; però amb un inconvenient, que no podria albergar fitxers individuals que fossin majors de 2,2 Gb.
Espero que us hagi agradat aquesta classe d'informàrtica; qui sap, potser algún dia us servirà per algo...

A la pregunta que li vaig fer al Carles, de per què ho feien tant complicat, per què tants sistemes d'arxius, per què tanta incompatibilitat, per què la resposta als nostres desitjos va trigar tant a arribar...? Ell va contestar:
Per què els governs més importants del món promouen guerres, per què les empreses més grans no reparteixen els seus diners amb els més pobres i necessitats, per què les persones més riques no ajuden a erradicar la fam al món...?

3 comentaris:

  1. Con la informática, a veces es mejor no desesperarte, sudar cuando tienes un problema jodido, y hacer ver que no te importa tanto... te das una vuelta o aprovechas para hacer otra cosa, y cuando vuelves, parece que se siente mal por haberte hecho la putada, y por ciencia infusa... funciona.

    ... con alguna mujer también funciona :D

    ResponElimina
  2. wapo!!!! d'això... a mi em va pasar el mateix amb la historia aquesta del ntfs i el mac, de tatns anys de pc i tanta seria acumulada a discos durs externs em vaig pasar a mac i OH GRAN PUTADA, només podia llegir els arxius pero ni gravar ni borrar...

    pero hi ha una manera la mar de sencilla y la mar de barata, gratis y legal:

    http://www.applesfera.com/2008/10/30-ntfs-para-lectura-y-escritura-en-leopard

    molt xulo el teu blog, ja el tinc a favoritos!!!!

    petonets

    ResponElimina