Guanyador de la millor wiidea

Pro Revolution fútbol turbo EX


L'any passat, la revista d'informació de videojocs més important de parla hispana al món, Meristation.com i Nintendo, van organitzar un concurs en el que instàven als participans a dur a terme un vídeo en el qual expliquéssin i desenvolupéssin una idea per a un videojoc per a la consola que Nintendo acabava de llançar al mercat: la Wii.

Com tots sabeu, la gran novetat que incorpora el nou producte de Nintendo és la capacitat del comandament de detectar els teus moviments, així que es tractava d'idear un videojoc per tal de treure-li partit a aquesta novedosa i original característica. El premi eren 4 consoles Wii per als guanyadors de cada categoría del concurs, i una Wii + tot el catàleg de videojocs del 2007 publicat per Nintendo per al guanyador del primer premi. A mé
s pagàven el viatge a Madrid per assistir a la festa d'entrega de premis.

Jo, des que vaig veure com funcionava la wii, i abans de que s'organitzés aquest concurs, ja pensava, quan veia algunes persones de la meva família i dels meus amics mirant el futbol, que estaria curiós un joc per a la Wii en que et deixessin posar-te a la pell d'un entrenador al peu del terreny de joc per tal de conduir el joc del teu equip. La gent quan mira el futbol crida, critica i gesticula talment com si a través de la televisió l'equp l'hagués de sentir. Quan vaig veure que s'organitzava aquest concurs vaig pensar que seria divertit presentar aquesta idea.

Amb la inestimable ajuda del meu company de projectes audiovisuals, en Nando Casorrán, vam convocar al meu colega Jordi Guilera, la persona més pròxima al personatge que necessitava per a exemplificar el meu video, a casa del meu amic Ramón Vega (una salutació al seu germà Dani Vega, que també hi viu però a ell no li vaig demanar permís...). I aquest n'és el resultat:

Pro Revolution fútbol turbo EX

Comentar que el vídeo va ser pujat in extremis a youtube per a participar en el concurs a l'ultim segon de l'ultim minut de plaç per a participar en el concurs gràcies a l'ajuda del sempre eficient Sergio Lois, perquè jo no tenia ni idea de com cony es feia.

Al cap d'uns dies Meristation.com va publicar una llista de nominats:

http://www.meristation.com/v3/des_noticia.php?id=cw4643e4510f84a&pic=GEN

Entre aquests nominats hi havia pro revo futbol!! Estava content pel fet d'estar nominat perquè havien reconegut la qualitat de la meva feina, però això no implicava cap premi.

El jurat que triava els nominats i els guanyadors de cada categoria eren en Gonzo Suárez, un dels grans del videojoc espanyol, creador de l'exitós Comandos, i que va formar part anys enrere de la mítica editora Opera Soft, d'on en va sorgir un dels grans èxits mundials, el videojoc La abadía del crímen; Luís Fernández, cap de desenvolupament de Pyro Studios (l'empresa de videojocs més important a nivell estatal), i que anteriorment formava part dels equips de desenvolupament de Sony Computer Entertainment Europe i va participar en els videojocs Esto es fútbol, EyeToy i SingStar; Víctor Sánchez, crític de videojocs i conductor de la secció de videojocs del programa Cuadrosfera, Jose Arcas, redactor de Meristation.com i promotor del concurs, i el responsable de màrketing de Nintendo España.

Uns dies més tard:

http://www.meristation.com/v3/des_noticia.php?id=cw4647ac344f2cb&pic=GEN

I allà estava! A baix de tot! El vídeo del Guile amb els braços aixecats, com anticipant-se a la decisió final del jurat, com si el mateix video ja sabia que guanyaria...

Havíem guanyat un concurs de nivell estatal, i més enllà, perquè també hi participaven els lectors de Meristation de sud-amèrica i mèxic. Pro revo fútbol es va imposar per sobre de tots els seus rivals i va guanyar el premi a "la millor wiidea global". Visca joder.

"Pese a no estar nominado en niguna otra categoría, valorando su conjunto realmente se ha conseguido transmitir que con el mando de Wii se abren nuevas posibilidades hasta en los juegos más tradicionales como los de fútbol. Ser el entrenador de tu propio equipo apoyado en los movimientos reales, e incluso la participación de Nintendo DS para dibujar tus tácticas, sería un juego único en caso de llevarse algún día a la práctica, se convertiría en un auténtico éxito". Ernesto Fernández-Maqueira.

La prova de que amb una bona idea es pot arribar molt lluny.

Concretament fins a Madrid, on es celebrava la festa del 10è aniversari de Meristation.com i on es duia a terme l'entrega de premis:

Aquí amb el Gonzo "Comandos" Suárez, i la meva amiga Sara, que em va acollir a casa seva en la meva estància a Madrid.

Amb l'Ernesto "Gañaaan!" Sevilla i la Kira Miró, els nois de Cuatrosfera

Amb el Nacho Ortiz, cap de redacció de Meristation Consolas

Esperant els del canal+ per concedir una entrevista...

El jurat efectua l'entrega de premis

A la festa, amb la papa, a la zona vip, codejant-me amb la crème de la crème de la societat madrilenya, gent important de les altes esferes, cracs dels videjocs, jefazos de Nintendo, Sony, Microsoft, jugadors del Real Madrid bordes... Em vaig sentir com una superestrella mundial, gràcies sobretot a l'alcohol.

Els dies següents un no parar de concedir entrevistes, apartant fotògrafs, evitant paparazzis per Madrid... és el costat fosc de la fama...

El dia 20 de maig de 2007 vaig parlar en el telediari d'Antena 3 del migdia del diumenge. 3 milions d'espectadors van escoltar les meves paraules, que dius... haguessis pogut aprofitar i dir algo per millorar el món, però mira, això és el que vaig dir:



També vaig aparèixer en el programa cuatrosfera, de cuatro, tot i que no tinc el material i jo no m'he vist, alguns excompanys de l'escola em van confirmar que efectivament hi vaig aparèixer. He de dir que en el moment de concedir l'entrevista als de cuatrosfera el meu nivell d'embriaguesa ja era força alt...

Aquí en el programa de canal+, plus.es:

Era necessari tot aquest desplegament de mitjans per cobrir la notícia de que havia guanyat el premi? La resposta és evident: sí.

Després va aparèixer no sé com el Monchi per Madrid i vam visistar la ciutat amb ell i la Sara.

I aquesta és la crònica del periple a Madrid.

Això era un més de maig, fins al més de juliol no vaig rebre una primera remesa de jocs, i els altres no els vaig rebre fins ben entrat el 2008, juntament amb la pasta del bitllet d'avió que em van deixar a deure. Fins un any després de la festa, que dius, ah clar, pobres, aquests de la Nintendo no ténen calers, com que de Wiis no n'han venut cap...

Poma contra Finestres

(Apple vs Windows)

Ahir vaig anar a la universitat per a fer una operació informàtica relativament senzilla: fer una còpia de seguretat del projecte final.
Acostumat a la màgia negra que alguns insisteixen en anomenar informàtica, jo ja anava preparat i intuïa que aquesta operació que s'hauria de realitzar en una mitja hora, podria acabar per durar tot el dia.

Tinc aquesta definició de l'informàtica com una màgia perquè, després d'anys i anys barallant-me, primer amb ms-dos i després amb windows 95's i demés, he arribat a la conclusió que un sistema de circuits integrats tant minimitzats i ridículament petits que deixant passar electricitat o barrant-li el pas et permetin des de veure ironman o escoltar l'últim èxit de camela gratuïtament, fins a comunicar-te amb un noi d'Israel mentres jugueu una partida d'escacs, ha de ser per força qüestió de potra, o de màgia.
Per això quan un ordinador o un programa no funciona com ho hauria de fer, no us poseu nerviosos, és normal. Lo que realment és estrany és quan funcionen correctament. Per tant, en comptes de sentir-vos abatuts, tristos i estafats quan no funcioni, proposo sentir-vos vius i plens de llum quan sí ho facin, meravelleu-vos del que el progrés ens ha regalat, la màgia negra del món modern: la informàtica.

Doncs bé com anava dient, portàva un disc dur extraïble per a fer una còpia de seguretat del projecte final. Però resulta que el disc estava formatejat des d'un PC amb Windows en sistema NTFS, un sistema que els ordinadors Macintosh de l'escola no están disposats a reconèixer.
Hi ha un sistema amb el qual el Windows pot formatejar el disc i fer que es reconegui en ambdós sistemes operatius (Mac i Windows), i aquest és el sistema Fat32.
Sent coneixedors d'aquests dos pilars de l'art de donar format a un disc dur, jo i l'Albert, un company de la uni, vam portar un ordinador portàtil amb un Windows per a poder donar-li el format adequat al nostre disc dur extern per tal de que els Macintosh el reconeguessin com a digne contenidor de la seva no suficientment preuada informació.
Com si del guió d'una bona pel·lícula es tractés, els obstacles no cesàven de sorgir. El Windows no ens permetía formatejar el disc en sistema d'arxius Fat32 perquè deia que no podia formatejar-lo perquè era massa gran (80Gb). Pel que sembla els antics, que van inventar el format Fat32 mai es van imaginar que els discs arribarien a tenir les aberrants capacitats que ténen ara per ara.
Després de barallar-nos amb el Windows, inclús accedint al símbolo del sistema (per introduir comandes a l'estil de l'anterior sistema operatiu dels ordinadors X86, l'MS-DOS), vam prendre la decisió de formatejar el disc amb el Macintosh directament, eliminant qualsevol possibilitat de poguer connectar el disc en un PC. Però ens la pelava perquè l'Albert i jo el que volíem era una còpia de seguretat, així que vam iniciar el formateig en el sistema d'arxius Mac OS X. En l'últim moment, com si d'una bona pel·li d'acció es tractés... va aparèixer el Carles, l'informàtic de la uni, anteriorment professor meu de l'assignatura de Física al Batxillerat, al col·legi St.Antoni de Barcelona (quines voltes que fa la vida), i ens va donar la solució final: podíem formatejar el disc des d'un Mac en sistema d'arxius MS-DOS per a fer que el disc es pogués connectar tant a un PC com a un Mac; però amb un inconvenient, que no podria albergar fitxers individuals que fossin majors de 2,2 Gb.
Espero que us hagi agradat aquesta classe d'informàrtica; qui sap, potser algún dia us servirà per algo...

A la pregunta que li vaig fer al Carles, de per què ho feien tant complicat, per què tants sistemes d'arxius, per què tanta incompatibilitat, per què la resposta als nostres desitjos va trigar tant a arribar...? Ell va contestar:
Per què els governs més importants del món promouen guerres, per què les empreses més grans no reparteixen els seus diners amb els més pobres i necessitats, per què les persones més riques no ajuden a erradicar la fam al món...?

Tràiler Street Fighter IV

Retorn del videojoc que va canviar la lluita un contra un per sempre. Tràiler presentat al Tokyo Game Show d'aquest any:

http://trailers.gametrailers.com/gt_vault/5667/t_streetfighter4_tgs08tr_h264.mov

Marc Vendrell a Ràdio Molins de Rei

Ahir dijous 23 d'Octubre em van trucar a les 10 del matí de la ràdio, que està aquí al costat de casa, que els havia fallat la noia que els fa la secció de cultura, i que a veure si podia concedir una entrevista radiofònica a les 10:30, en relació al concurs de cinema guanyat el passat setembre. Aquest n'és el resultat (:-S)

Marc parla per la ràdio

Declaració d'intencions

L'altre dia, informant-me sobre facebooks, blogs, myspaces i altres programes i sistemes internètics que formen part del món de la comunicació, vaig descobrir que blog és una contracció de web log (que vol dir diari web), i també que en català, a més de dir-li bloc, també se'n pot anomenar bitàcola (bitácora en castellà, com el cuaderno o el diario de bitácora dels vaixells).

Jo fa temps que busco un espai, un lloc on plasmar algunes reflexions, opinions, queixes o qualsevol tipus de comentari que se m'ocurreixi durant el meu dia a dia. Però vull deixar clar que, la motivació principal que m'ha dut a crear aquesta bitàcola personal, és la ràbia. No sé si us passa, però a mi, durant el dia, m'entero de coses o sóc víctima de coses que em generen ràbia, fàstic, frustació... El món és ple de desaprensius, polítics, economistes, desgraciats, empresaris, feixistes, creguts, nazis, maleducats, psicòpates, terroristes, publissistes, integristes religiosos i infinitat de classes diferents de fills de puta que fan que el món on vivim sigui una verdadera merda en més ocasions de les que desitjaríem. Bé, doncs aquest diari, aquest quadern de bitàcola està enfocat principalment a donar sortida a totes les emocions reprimides que em generen les calamitats, les injustícies i altres paraules negatives que veig o en les que em trobo durant el dia a dia. Sense censura, sense complexes, sense limitacions, tot fora. Val més vomitar-ho abans que no ens senti malament.
D'aquesta manera, si algú m'acompanya a potar i m'aguanta el cap mentres jo trallo tot tipus d'opinions i reflexions, i hi vol col·laborar opinant-hi i/o comentant-les, tot serà encara, fins-i-tot, més bonic.

D'altra banda també m'agradaria donar cabuda aquí a tot tipus de notícies provinents de l'ambient geek/otaku/friki en qual em moc, així com culturals, que a mí em despertin un determinat interès o em facin especial il·lusió, i fets curiosos que pensi que són dignes de menció. Tot comentant-les/los i reflexionant-hi el que faci falta, si és necessari.

Benvingut doncs a la meva BitVcola (podeu llegir-ho bitúcula, bitàcora o bitcola, el que us faci més ràbia).

Abandona tota esperança, tú que entres...