Cinema i premis II

Contraplano 09


Els tres últims caps de setmana han estat força intensos des d'un punt de vista cineastic. Fa dos setmanes el festival metropol'his de l'hospitalet, la setmana passada l'estrena d' "una ventana al futuro", i aquest últim cap de setmana, vaig ser convidat al festival de curt-metratges de Segòvia.

Vaig assistir-hi com a representant de l'equip tècnic de Runners, de Marc Reixach, que jo mateix vaig muntar.


Aquesta és la invitació que vaig rebre de l'organització del festival. Per si no ho podeu llegir posa: "Me llamo "Crisis", me van a comer". Ens convidàven a mi i a un acompanyant a dinar cochinillo, típic de Segòvia, a sopar abans de la gala d'entrega de premis, i a una nit d'hotel a Segòvia. Després de pensar-nos-ho un moment, però molt petit, la Sònia, que és la meva noia, i jo vam decidir aprofitar aquesta oportunitat d'entrar en l'ambient dels festivals cinematogràfics i de conèixer Segòvia.

L'organització del festival eren una colla de catxondos, i l'ambient familiar i de bon rotllo va regnar durant els dos dies que vam passar a Segòvia entre els membres de l'organització i els curt-metratgistes i actors convidats.

A la pregunta que vam fer quan vem arribar "Váis a proyectar los cortos seleccionados en la gala?" la resposta va ser "No, qué va, eso es para los festivales serios, esta noche es para estar de fiesta y emborracharnos". Ahá.

El nostre curt, Runners, i jo mateix vam ser premiats amb el galardó al millor muntatge , la qual cosa m'omple d'un orgull enorme, però no pas de calers, doncs no hi havia dotació econòmica pels premis a les especialitats (Només pel millor curt i tal). L'escena fou divertida perquè just abans de que m'anunciéssin guanyador estava discutint amb un noi, que organitza el festival Cryptshow aquí a Catalunya pel mes de juliol, sobre quin va ser el primer àlbum editat per Metallica. Ell deia que era el Ride the lightning i jo defenia que el Kill'em all. La discussió va arribar prou lluny com per jugar-nos una cervesa. Quan vaig pujar a recollir el premi, a part d'agrair a l'organització i al jurat i tota la pesca, vaig preguntar a l'audiència que quin era el primer àlbum de Metallica, i les veus del públic em va nominar doble guanyador, de l'aposta i del premi. Ple d'orgull em vaig asentar amb el meu premi i la meva cervesa gratis fins que la gal·la va acabar.

Estrena una ventana al futuro

Redux


Després de molt i molt temps, esforços, divagacions sobre la teoría del muntatge cinematogràfic i altres dispersions d'energia, es va dur a terme, el passat 28 de març, l'estrena del muntatge final del galardonat i el·logiat curtmetratge dirigit per Marc Vendrell (un servidor), i Sonia Antorveza.


Aquesta nova versió compta amb un muntatge de 6:40 min, que vénen a donar més riquesa narrativa als 5:00 min justos que durava l'anterior versió, que va ser premiada amb el 1r premi del concurs de curt-metratges Exprésate organitzat per Sony i cinemavip.com. L' organització del concurs demanava que la duració màxima del curt fos de 5 min. com a màxim, per tant les decisions que ens van portar a retallar el metratge, no van ser artístiques.


Amb la intenció d'aproximar una mica més el muntatge del nostre curt-metratge al guió que havíem escrit, vam afrontar aquesta nova versió amb la dificultat que suposa desfer una cosa que has donat per acabada i que tothom ja ha vist. Com fer cada canvi, cada pas, modificant una versió exitosa, sense tenir la sensació d'estar empitjorant el resultat, en comptes de millorar-lo? Això va ser la dificultat més gran que vam tenir, la doble feina de desfer el que s'havia fet, per a tornar-ho a refer i que realment suposés una millora de cara al resultat final.

El nou muntatge va venir acompanyat d'un inel·ludible re-muntatge del so, que em va servir per aplicar certs efectes, filtres i millores que no vam tenir temps d'aplicar per a la versió presentada al concurs. A més d'un nou etalonatge i correcció de l'imatge duta a terme pel Juanjo Ordorika, director de fotografia (L'anterior correcció va ser feta pel Cristian Moyés, que va ser l'ajudant d'il·luminació i cap d'elèctrics del Juanjo durant el rodatge). Moltíssimes gràcies a tots dos.


L'estrena es va projectar a la Joventut Catòl·lica de Molins de Rei, lloc on es va rodar el curt. I per la temàtica que tracta, l'estrena va tenir un fort aire meta-cinematogràfic: en cert moment, el Sergi Duatis i el Ton Prieto, protagonistes de la nostra història, semblava que fossin fora de la pantalla del cine. (Sou els millors!!).


Bé, per acabar, m'agradaria donar les gràcies a totes les persones que d'alguna forma o altra ens han ajudat a portar a bon port aquest projecte. Amb la seva col·laboració, el seu esforç desorbitat, el seu temps, el seu recolzament, sense totes i cadascuna d'aquestes persones us garantitzo que el curt no s'hagués pogut dur a terme. Per la complicació de la producció, pel volum de gent que hi intervenia, pel material que es necessitava, per l'espai que havíem d'utilitzar i el temps que requería, la realització d'aquest curt dins les condicions que l'organització del concurs demanava, i la qualitat del resultat final, tenint en compte les limitacions tècniques i econòmiques, va ser un veritable miracle només explicable per la il·lusió i la col·laboració i esforç desinteressats de moltíssimes persones a les quals, per molt que ho intentem, no podrem agraïr prou la seva ajuda. L'únic que puc fer ara és moure aquest curt, distribuïr-lo pel circuit de festivals per a que el màxim de gent possible vegi una mostra i el fruit del seu esforç. I tant de bo, aquest esforç us sigui valorat i recompensat, sigui de la manera que sigui.
Antany films (o antaño films, com vulgueu) no és una empresa productora cinematogràfica, és com se'm va ocórrer anomenar al conjunt de persones que ha contribuït a fer realitat el somni que significava portar el guió escrit per la Sònia i jo a la realitat fílmica de la pantalla de cinema. Així que tots vosaltres, amics, en formeu part. Moltes gràcies.

Cinema i premis I

Metropol'his

El passat cap de setmana del 21 i 22 de març es va celebrar a L'hospitalet de Llobregat l'entrega de premis del III festival jove de curtmetratges de temàtica metropolitana.


Amb gairebé 300 obres rebudes, dos curts muntats per un servidor van rebre un premi cadascún:

Recuerdos a Wifly, d'Albert Oliver, va rebre el premi L'hospitalet com a URBS, com a millor curtmetratge rodat a L'hospitalet.

Runners, de Marc Reixach, va rebre el 1r premi del certàmen, com a millor curt-metratge. També s'havia endut, tres mesos abans, en ple nadal, el premi del públic al festival de Irún.

Només entrar, ens van donar una bossa de tela d'aquestes que et poses a l'esquena com si fós una cartera del col·legi amb dues cordes que fan de nanses, força pràctica, amb l'anagrama del festival. A dins hi havía dos condons (... ?)

A la cerimònia vam poder veure els guanyadors i finalistes d'altres categories i tenien un nivell molt alt, especialment Enterrados i Consulta 16. És un honor estar a l'alçada d'aquestes petites joies fílmiques.